'Ha d'haver-hi un diàleg més fort entre empreses i administracions en quant a planificació energètica'

--La tesi del llibre "Planificació territorial, energia y medi ambient", presentat avui i finançat per la Fundació Gas Natural, és que és necessària més planificació i col·laboració entre administracions per a la correcta implantació de les xarxes energètiques. Per què?

--Els objectius del llibre són dos. El primer ha estat descriure que s'està fent en aquests moments en l'àmbit de la planificació i les xarxes d'energia a nivell europeu. Ha de quedar clar que una cosa és la planificació energètica en el sentit d'equilibri entre demanda i oferta de recursos, i l'altra qüestió és com això es tradueix en instal·lacions i xarxes que arriben fins als usuaris finals. Aquesta segona activitat s'implanta necessàriament damunt del territori, i això entra en diàleg en l'ordenació d'aquest. I quan des de l'ordenació del territori s'estan preveient nous desenvolupaments urbans i noves activitats econòmiques i socials, també s'estan generant demandes futures d'energia que caldrà produir i planificar. I això és el que hem volgut analitzar.

--I sostenen que en aquest punt és clau la col·laboració entre administracions.

--Fonamentalment, es tracta de que aquest tipus d'actuacions ?no només a Catalunya sinó arreu de l'Estat i Europa- s'han de millorar i coordinar, probablement perquè aquesta necessitat de distància en la planificació es troba a tot arreu, perquè venim de tradicions planificadores diferents i ha arribat un punt en què la complexitat de la societat fa que cada vegada sigui més necessari aquest diàleg. I no noés al final quan les infraestructures ja estan fetes sinó des d'un bon principi, quan es planifiquen les necessitats futures.

--Pel que dius, es tracta que aquesta col·laboració entre administracions, que existeix en altres àmbits com les infraestructures, implantar-la en l'àmbit de l'energia. Fins ara què s'ha fet?

--Hi ha experiències a diferents llocs. Per exemple, a Catalunya podem trobar experiències satisfactòries. El que estem reivindicant és que les experiències no siguin tant experimentals sinó que sigui la norma, i això significa un canvi de cultura no només en la gestió de l'administració pública ?hi intervenen Europa, l'Estat, els ens autonòmics i els locals- sinó també de part de les autoritats energètiques, ambientals, territorials, econòmiques i socials. Tot això, que ve de tradicions particulars, s'ha d'anar conjuntant perquè no hi ha un hàbit suficient.

--Parla d'experiències satisfactòries. Pot donar un exemple català?

--Al llibre no posem exemples concrets, però quan es fa, per exemple, un planejament urbanístic i aquest ja té en compte els plànols de les xarxes i els requisits paisatgístics i ambientals que es necessitaran per a la gent que vagi a viure en un futur, estem davant d'una bona planificació. I alguns ajuntaments ja estan implantant aquests hàbits. Tradicionalment el que es pensava és que tots aquests serveis ja vindrien de per si; es planificava el creixement i la resta ja vindrà. Ara ja se sap que no és així i s'ha de treballar en aquest sentit.

--A nivell europeu, en quins països o ciutats ens hem de fixar?

--En el llibre ens hem fixat en l'Estat espanyol com a àmbit d'interès però per trobar referències útils hem analitzat com està regulat el tema al Regne Unit, a França, a Alemanya i a Itàlia. No els hem analitzat com a model sinó per comprovar tendències, i la veritat és que els problemes són semblants.

Ara bé, al llibre sí que hi ha exemples d'actuacions a quatre municipis -Múnich, Bolonya, Oxford i Dunkerke- que han desenvolupat operacions que des del nostre punt de vista integren el tipus d'actuacions que plantegem.

--Estem parlant d'un procés a mig i llarg plaç...

--Sí, s'ha de produir una intensificació d'un canvi que ja es nota en el sentit de canviar la cultura de planificació. Primer hem acceptar la realitat i l'existència d'aquesta cultura de la planificació, que no tothom ho accepta, i després evolucionar cap a la cerca de la màxima coherència i interacció dins dels diferents tipus de planificació.

--I això no xoca amb un discurs curtplacista de la classe política?

--Bé, la planificació mai es pot fer a curt termini, perquè tingui sentit necessita anys per davant per poder-se redactar. És evident que això depèn del diàleg entre les parts interessades; no només entre partits polítics sinó també entre els sectors privats, les organitzacions socials, cíviques i econòmiques, etc. Probablement en el conjunt de l'Estat tenim un dèficit respecte a altres països en el sentit que no estem tant acostumats a posar-nos d'acord sobre unes bases suficients a llarg termini. Repeteixo, no només entre partits sinó també amb la societat.

--Diferència Catalunya de la resta de l'Estat?

--Des del punt de vista del treball, Catalunya ha avançat més en la incorporació d'aquesta cultura de la que parlem.

--Seria necessari un Pacte Nacional de l'Energia com s'ha produït a Catalunya, per exemple, amb les infraestructures?

--Al llibre no entrem en aquest punt. És evident que unes bases de consens ampli en la planificació són necessàries, però el llibre se situa fonamentalment en l'estudi dels aspectes tècnics.

--I les empreses, com Gas Natural, quin paper han de jugar en aquesta planificació?

--Bé, una de les conclusions que s'aporten és que en aquestes tasques de planificació hauria d'haver-hi un diàleg més intens i més franc entre les empreses de servei i els planificadors, ja que moltes vegades l'experiències pràctica de les empreses com Gas Natural pot aportar llum i encert a les tasques de planificació.