'Viladecans s'ha fet a base de persones que no es resignen, i això ens ajudarà a sortir de la crisi'

--En primer lloc, parlem d'un dels temes més espinosos dels darrers mesos, l'ERO Roca. Què s'està fent des dels ajuntaments i com veu el futur?

--Nosaltres estem fent una cosa lògica i natural, que és donar suport als treballadors per defensar els seus llocs de treball. Però paral·lelament entenem que aquí no només entren en joc els llocs de treball sinó el futur de la fàbrica. És a dir, estem farts ja d'aquesta successió continua d'EROs en una industria que ocupa un sòl industrial molt important del nostre municipi i el que entenem és que Roca ha de definir-se clarament sobre el futur d'aquesta fàbrica. No pot ser que el creixement d'una multinacional vagi en detriment del seu lloc d'origen. Crec és intolerable, crec que no forma part de la responsabilitat social corporativa i, sobretot, que no forma part de la tradició de les empreses catalanes. La veu d'alarma que s'ha de donar és que estem patint un procés progressiu de deslocalització.

--En la reunió d'alcaldes dels quatre municipis afectats, quin missatge en va sortir?

--D'una banda, que hi hagi un consens amb els treballadors per les reduccions de personal que s'hagin de fer. És la tradició a la companyia, sempre s'ha fet així. I, sobretot, el que s'ha de donar és futur, no només s'ha de parlar d'una situació conjuntural en que la construcció ha baixat sinó també quin paper té la fàbrica de Viladecans dins el gran grup que és Roca.

--Viladecans és un municipi en expansió. En aquest sentit, un dels projectes més a la vista és el del Parc Aeroespacial i de la mobilitat de Catalunya-Delta BCN. En que consisteix?

--Viladecans és una ciutat que necessita activitat econòmica. Per dos motius, fonamentalment. El primer és que tenim un 70% de la població que treballa fora de Viladecans perquè aquí no hi ha llocs de treball. El segon és que Viladecans és una ciutat de famílies treballadores amb una renda familiar que no és de les més altes de Catalunya, més aviat el contrari. I per tant, hem de ser ambiciosos, volem bons serveis socials, escoles bressol, i necessitem diners per finançar-los. Així, en els últims anys l'esforç important l'hem fet en el creixement en activitat econòmica, amb el nou parc de negocis i amb projectes com el parc Aeroespacial i de la mobilitat, que significa situar a Viladecans sectors de futur, sectors que ens garanteixin ocupació en tots els segments de la població, perquè no només estem parlant d'enginyers sinó de moltes més categories de treball.

--Un altre dels projectes ambiciosos que és vol fer a Viladecans és el del complex lúdic i esportiu del Barça. En que consisteix aquest projecte?

--El projecte del Barça posa l'accent en un espai de la ciutat, el litoral, que per molts dels ciutadans de Viladecans era desconegut. Avui en dia, afortunadament, tot aquest espai és públic i després hi ha altres espais al voltant que són privats, com és el cas dels terrenys del Barça. I el que volem és generar un gran parc amb les reserves naturals. L'activitat del Barça serà un dels elements que ens ajudaran en aquest objectiu i, sobretot, ajudarà a situar a Viladecans una activitat de primer nivell mundial. Sense oblidar els llocs de treball.

--Fa uns pocs mesos s'ha acabat la T1. Quines possibilitats obre la nova terminal al municipi?

--S'ha trencat amb un element històric. I és que els municipis del voltant teníem tots els problemes que representa tenir un aeroport al costat però no teníem cap dels avantatges. Ni l'activitat econòmica de l'aeroport estava situada als nostres municipis ni tampoc hi havia gent de Viladecans que treballés a l'aeroport, ni de Gavà, ni de Castelldefels. Per això, vam fer una crida als alcaldes, jo mateix vaig trucar a la consellera de Treball i al conseller d'Obres Públiques per invertir aquesta tendència. I ens vam posar a treballar per fer una tasca important de formació de treballadors i aturats de Viladecans per poder obtenir la qualificació i accedir a llocs de treball. Això vol dir que els que no han pogut optar-hi ara, en un futur ho podran fer. És a dir, tenim a la ciutat persones preparades per treballar a l'aeroport i l'aeroport és i serà un motor important de tot el Delta.

--A nivell intern s'està fent una gran inversió tan per part de la Generalitat com per part del municipi en la llei de barris. Al sector de ponent s'està fent una obra molt important. En que consisteix?

--El que volem és una ciutat equilibrada. No podem tindre una ciutat amb nous espais, parcs i edificis i una altra part del poble, més antiga, que es va fer en un moment en què no es tenien en compte ni els serveis ni les zones verdes, i que no evolucioni a bon ritme. Per això, simultàniament a les noves zones que han anat creixent, hem fet un esforç molt elevat d'inversió. Gran part dels recursos que s'obtenien del desenvolupament dels nous sectors s'han invertit en millorar la ciutat, millorar carrers. Teníem molts carrers sense asfaltar, amb males instal·lacions, mal clavegueram, amb voreres petites... Tot això ho estem transformant. Estem treballant amb el Pla de barris a la zona de ponent amb gran dotació de serveis. Nosaltres diem que cada barri ha de ser un centre de la ciutat. Viladecans no té un centre on es concentra tot i hem d'aconseguir que cada barri tingui equipaments propis que contribueixin a aquest equilibri.

--Quan preveu que arribi el Metro a Viladecans?

--Aquesta és una de les fites més importants que li queda a Viladecans. Ja s'està fent el projecte. Vam negociar amb el ministeri de Foment i la Generalitat. La línia que va de Castelldefels a Cornellà va soterrada per tots els municipis, el que suposa que serà un metro que anirà fonamentalment a través de Renfe, i ens permetrà accedir al centre de Barcelona més ràpid i comunicar-nos amb el nostre entorn. Actualment s'està fent el projecte i espero que en pocs anys ja pugui ser una realitat.

--2015, 2020?

--Depèn, perquè cada any hi ha nous i millors sistemes de construcció. Un cop el projecte, que ja s'està fent, estigui adjudicat, el que pot durar dos anys, la construcció trigarà uns cinc anys en ser una realitat.

--També s'està avançant en el tema de les noves tecnologies com el cablejat propi. Viladecans té en aquest sentit un projecte propi molt ambiciós...

--Tenim l'intenció de ser la primera ciutat d'Espanya amb accés de 100 Mb al domicili dels ciutadans. Estem treballant en aquest sentit amb la Generalitat i Localred per poder aprofitar que hem fet moltes obres de renovació urbana i, de passada, també hem cablejat. Això vol dir que, actualment, a Viladecans hi ha un 60 % de la població que, si arribés un operador, ja podria tenir cable a casa seva. Com que l'operador no arriba, l'ajuntament, amb l'ajut d'aquestes institucions, farà que Viladecans sigui una de les ciutat que accedeixi amb més velocitat a les tecnologies del coneixement. Això no vol dir més facilitat poder baixar música o correu més ràpid. Estem parlant d'igualtat d'oportunitats. Avui en dia, la tecnologia ens permet que moltes coses que hem de fer presencialment, com mirar uns anàlisis o una consulta amb el metge, les puguem fer a través de internet si hi ha prou capacitat. Per tant, en les ciutats que tinguin aquest servei, els seus ciutadans estaran en millors condicions que qui no els tingui.

--Parlem d'un tema pràcticament omnipresent al món local. La majoria de municipis s'estan trobant amb una crisi que els està afectant de manera molt forta. Com creu que està afectant la crisi a Viladecans i com veu la sortida a aquesta crisi?

--Evidentment ens està afectant, com a tothom. També s'ha de dir que el nostre pressupost no depèn només de l'activitat de la construcció sinó que els recursos que venien de la construcció i dels polígons s'han invertit en millorar la ciutat i per això el nostre pressupost ha aguantat millor que els d'altres municipis la situació difícil que tenim ara. Nosaltres hem fet contenció, mantenir les partides socials i sobretot continuar invertint en l'activitat econòmica del municipi. En els últims anys hem fet una cosa molt important que és preparar el municipi pel futur i això significa que nosaltres, avui en dia, en el moment que la crisi tiri endavant de nou l'activitat econòmica, estarem millor situats que altres ciutats.

--Fa uns dies, amb Manuel Bustos, l'alcalde de Sabadell, comentàvem que no només fan falta ajudes puntuals als municipis sinó un pla més generals. Quines característiques creu que hauria de tenir?

--Jo crec que de cara al futur tenim dues coses importants. Una, continuar amb l'inversió i crear espais perquè s'impliquin empreses. I una altre són les persones. I aquí necessitem fer un esforç important de formació i de reciclatge. Molts treballadors de la construcció que en un futur no ho podran continuar fent, i per tant, a aquestes persones les hem de formar i els hem de donar recursos perquè, de moment, aguantin la situació d'atur, que és el que s'està fent. Però també hem d'ajudar-los a reciclar-se per s'adaptin als nous oficis, a les noves empreses, a les noves necessitats. Per tant, l'educació serà fonamental. L'activitat inversora ja l'estem fent i estem preparats, però necessitem que les persones que viuen aquí tinguin la capacitat de treballar en oficis de futur, no en oficis de passat.

--A nivell personal, per Carles Ruiz, que és ser socialista al segle XXI?

--Jo crec que és molt similar al que els fundadors del moviment socialista volien en el seu dia. Els problemes d'arrel, tot i tenir ara una forma diferent, són els mateixos. A la societat, no tothom surt en les mateixes condicions. I nosaltres hem de ser solidaris, tots, per intentar que tothom surti de la mateixa línia i perquè la societat tingui la capacitat d'oferir a tothom un futur. Per tant, crec que ser socialista avui és tenir la consciència que la solució als problemes és col·lectiva i no individual. La societat és desigual, i ho hem vist amb el directiu del BBVA. Mentre hi ha persones que estan lluitant pel seu lloc de treball a Roca, a aquest senyor li donen una pensió de 53 milions d'euros i tres milions l'any.

--El somni de Carles Ruiz acaba en aquest despatx municipal o té més ambicions més enllà de l'alcaldia?

--Buff, no se amb qui parlava fa uns dies i li comentava que la feina d'alcalde no té comparació. La possibilitat de parlar quotidianament amb les persones, de que els problemes t'arriben directament no existeix a cap altra esfera de govern. Jo, personalment, em sento molt feliç i recompensat pels meus companys que van decidir que estigués en aquest lloc, de poder fer aquesta feina. A més, tinc la sort d'estar en una ciutat que té molts problemes però que també té moltes oportunitats. Mai havia pensat en ser alcalde, ni tan sols en ser regidor però, vaja, aquestes coses les fa la vida.

--I per acabar. Què és el que més li agrada d'aquesta ciutat i què és el que en canviaria?

--A mi Viladecans m'encanta. Home, de vegades hi ha coses que em saben greu, hi ha coses que no m'agraden, però que no són de la ciutat, són de persones concretes. Per exemple, la gent que no té cura de l'espai públic. Jo crec que la política es fa perquè la gent sigui feliç i això depèn molt de les actituds que tinguem les persones amb el nostre entorn, de com respectem als altres.

A banda, tinc un neguit, el tema de la mobilitat. Aquí necessitem ja que vingui el metro, necessitem ja que millori el tren, necessitem millorar els autobusos, estem treballant també en fer un accés millor amb una línia Cornellà-Castelldefels. Ara tenim el problema que hi ha molts cotxes, un fet condicionat per la manca de transport públic, però ens hem d'acostumar també a funcionar menys amb el cotxe. La mobilitat és un problema greu.

I sobretot m'agrada molt de Viladecans que la gent té il·lusió. La ciutat s'ha fet a força de gent que ha immigrat per buscar una millor vida. Els anys 60, als anys 30, ara, als 80 i als 90, Viladecans s'ha fet a força de gent que sortia del seu municipi perquè al seu lloc no vivien bé, i no es van resignar, i van voler tirar endavant en un altre lloc i van venir a Viladecans. I en aquests moments de crisi això és molt important i ens dóna moltes possibilitats de futur.