'D' aquí a deu anys serà més important anar a demanar les coses a Brussel·les que a Madrid'

Jo valoro la meva trajectòria positivament. Mentre feia el que feia, en gaudia perquè hi creia. Si fas el que creus t'ho passes bé. I si, a més, veus que aconsegueixes resultats en la línia del que tu t'has marcat, i cap on ha d'anar el país i el progrés, penso que això ajuda a tirar endavant i a sacrificar altres coses que una persona que no es dediqui a això li pot ser més difícil

--Quines coses va haver de sacrificar?

Home, hi ha un tema que em va afectar tant a mi com a tots els que han tingut una vida similar a la meva, en quan a intensitat en política, i és no veure créixer els fills. Això és molt important i, a més a més, em sap molt greu i no hi ha res a fer. I sort vaig tenir que en el meu cas, la meva dona se'n va fer càrrec. Tinc uns fills estupends però en qualsevol cas no els vaig veure créixer.

--Ho canviaria, si pogués tornar enrere?

Amb alguna cosa ho compensaria. No es pot matar tot el que és gras.

--Deu tenir un munt d'anècdotes o si més no. de moments que recorda amb especial emoció. Ens en podria explicar algun?

No m'ho he parat a pensar perquè n'hi ha molts. Hi ha molts moments intensos, interessants, en tots els aspectes, de por i d'alegria. En qualsevol cas, el més important de tot és la gent amb la que et vas relacionant, amb moltes arribes a fer una amistat que es torna indestructible i que una mica és la compensació del que comentàvem abans, els sacrificis fets per estar en política. L'amistat que es fa lluitant per un ideal és una amistat que dura per sempre.

--Com ja hem dit, vostè forma part activa de la història recent del nostre país. Ara és vostè president del Consell Executiu del Consorci de la Zona Franca. Deixant de banda això, té algun projecte personal o professional que vulgui abordar en un futur?

Ara em vaig trobar fa uns mesos amb una petita operació d'apendicitis que em va obligar a estar quatre dies a casa i, és clar, això, per una persona activa és terrible. Per tant jo, quan acabi del Consorci, el més probable és que em sigui molt difícil trobar un lloc de la mateixa importància política... per la meva edat, no per res més. El que no m'imagino és estar-me a casa sense fer res. Jo penso continuar treballant sempre, sent útil en lo possible, tan em fa el tipus de càrrec. El que no m'imagino és estar sense fer res.

--La seva trajectòria avarca més de trenta anys de la història del nostre país. Ens agradaria que fes un exercici de comparació entre la Catalunya i l'Espanya de quan vostè va començar en política i la d'ara.

No tenen res a veure: Hi hem estat treballant, i molt i generalment bé, tot i que hem comès els nostres errors, lògicament. Però crec que el conjunt de la feina que hem fet ha estat positiu, en tots els aspectes, en el social, en el cultural, en l'econòmic... Érem una merdeta de país fa 30 anys, econòmicament parlant, i avui dia som una de les potències. Bé, n'hi ha que van molt més bé que nosaltres, evidentment, però no som dels que anem més malament. I tot això s'ha fet al llarg de tots aquests anys. Hem augmentat llibertats, però amb control perquè tot s'ha fet com deu mana. I aquest és un país que no té res a veure amb el que era. Una persona que hagués viatjat a Espanya l'any 75 i que vingui ara diria, escolti, que aquest país me l'han canviat, i molt.

--Com s'imagina el futur d'Espanya i Catalunya. Quins seran els seus respectius papers, tan una respecte a l'altra, com pel que fa a la Unió Europea i la resta del món?

Miri, jo crec que hi ha una bona relació entre Catalunya i Espanya. Evidentment, hi ha punts de fricció però hi ha una cosa que ja comentàvem fa 30 anys i és que nosaltres estem dins una unitat superior que és Europa i això fa que, vulguis que no, d'aquí 10 anys serà més important anar a Brussel·les que anar a Madrid. Per tant, tindràs més números d'aconseguir coses si tens més bona entrada a Brussel·les que a Madrid. Això farà que alguns dels dubtes que teníem s'esvaeixin.

--Espanya sembla que no acaba de veure la sortida del túnel de la crisi. De vegades sembla que el govern va una mica a les palpentes. Estem a prop de trobar un camí? I si és així,ens queda molt per recórrer?

És que el d'Espanya, econòmicament ha estat molt dur. Molt dur pel fet que a España s'estava construint el mateix nombre d'habitatges que a França, Alemanya i la Gran Bretaña junts. Estem parlant de més de 2 milions d'habitants molt més rics que nosaltres. Però nosaltres estàvem construint molt més que ells. Aleshores tenim uns quants milions de persones, urbanes, que seran clients per anar consumint part de les existències però, és clar, aquests centenars de milers de vivendes prop de les costes constaran molt de pair. Només un exemple, aquesta ciutat que va començar un tal 'pocero', jo no se si alguna vegada veure'm anar-hi a viure a algú. I això son totxos, ma d'obra i diners enterrats allà. Tot això ho hem de pair i, evidentment, ho pairem, però ens constarà molt més que a d'altres països perquè hem fet una inversió bastant més important en aquest camp que la resta de països. A nosaltres ens tocarà esperar i refer-nos més tard. Es continuarà construint però no amb la intensitat que s'ha fet fins ara. Això mai més ja no tornarà i ens hem de dedicar a d'altres línies d'activitat. Això és el que volem fer des del Consorci. Amb més valor afegit, que és com pots competir. Jo vaig néixer en una família de fabricants tèxtils de Terrassa i és clar veies les persones que hi treballaven, es necessitava un ofici. Però en aquest ofici ja t'hi competeixen a la Xina. I ara la Xina està traslladant fàbriques tèxtils a l'Àfrica, amb mà d'obra encara menys qualificada. Això vol dir que em de competir s amb els africans governats per xinesos? No, nosaltres hem de competir, perquè tenim capacitat, amb els països més avançats que són els que a cada producte que fan hi afegeixen més valor. Aquest és el nostre futur, no en tenim cap altre.

--El Consorci de la Zona Franca, del qual vostè n'és president del Consell Executiu és una mirada al futur. Quin pes tindrà ara, en aquest context de crisi, i quin en tindrà en el futur?

La industrialització de la segona meitat del segle XX, a Espanya, abanderada per Barcelona i pel Consorci, va començar aquí. I va començar amb un cotxe, el 600, amb el que anaves a tot arreu i eres el Rei del Mambo. Aquí va començar la segona industrialització d'Espanya i ara anem per la tercera. I amb aquesta tercera no vull dir que es deixi totalment enrere l'anterior. Com en el cas de la vivenda, se'n faran menys, tampoc es deixaran de fer cotxes però si tots ja en tenim en gastarem menys, això per una banda. I segona, que la productivitat també augmenta i hi haurà menys gent destinada a fer-ne i tercer, que fins i tot les vivendes hauran de millorar la seva tecnologia, per això també es parla de cotxes elèctrics, etc. Però hem de fer el salt endavant i aquest passa, bé, hi ha diversos elements, un dels quals seria la industria aeronàutica, que ja es veu que una part de la indústria futura va per aquí.

Aquí, en el Consorci, en les 50 hectàrees que vam recuperar, precisament de la Seat, pagant, perquè, tenien un contracte fins el 2050. En aquesta zona hi volem posar el nucli del que ha de ser la nova industria de Catalunya, l'estilet que faci anar al darrera tota la resta d'indústries. No pretenem que totes les iniciatives comencin i s'acabin aquí però sí que ho facin unes quantes, les suficients per obrir pas i que aquestes noves activitats s'instal·lin a Catalunya.

I hem pensat en la industria alimentària que no només consisteix en posar unes cebes en una capsa perquè això no és una indústria futura. El que és indústria de futur és el tractament d'algun d'aquests productes càrnics, vegetals, etc, de manera que, primer, estalviïs feina, segons, que els allarguis en el temps i tercer que puguis importar i exportar a arreu del món. Aquest és el futur en el tema alimentari. I per això, estem amb Mercabarna, per exemple.

Un altra pota important del projecte és l'audiovisual. A Catalunya hem anat a menys, perquè s'ha expandit a altres zones d'Espanya, no per res més. Però pensem que aquí hi ha un sector importantíssim que anirà a més i que volem pressionar i ajudar a que encara sigui més potent.

I hi ha encara un tercer camp, que és la industria de la investigació, a la universitat, als hospitals, el sector farmacèutic. Tenim contractes amb el Clínic, o amb la Universitat de Barcelona. Pensi que un totxo d'una casa val un euro i una píndola fabricada, en val trenta. En el cas del totxo, del que pagues, en donaràs un 30 o 35% per cent al paleta, uns 30 cèntims. Al científic que està treballant aquí, dels 30, en donaràs potser 10. Tot i que les proporcions no són mai aquestes, és un exemple de com va això. Això vol dir investigació, millor tractament de la gent que treballa i per tant fer un país molt més competitiu.

Aquest estilet que volem que siguin aquestes 50 hectàrees donarà pas a 800.000 o 1 milió de metres quadrats de naus industrials, volem que arrossegui a la resta del polígon que són 600 hectàrees. Compte, sense tancar res sinó ajudant a transformar-se. Aquí hi ha industries potentíssimes i d'alt valor afegit, com els Serra que fabriquen bastides per reparar avions, deu haver-ho només tres o quatre fàbriques d'aquestes característiques al món. Doncs una està aquí. S'ha de potenciar aquest tipus d'iniciativa perquè es vagi transformant i si diu que ja en té prou que pugui se substituïda. Perquè cal tenir en compte que hi haurà un nucli que estarà al costat del port, de l'aeroport i, a més, d'aquí a molt poc, en un any i escaig tindrem una línia de metro perquè es pugui arribar aquí amb més facilitat.

--Hi ha que vol comparar o fins i tot enunciar certa competència entre el 22 @ i el BZI. Què en pensa? Quines similituds i diferències hi ha entre ambdues plataformes?

Nosaltres som complementaris. Des del Consorci estem construint dins el 22@ i volem que vagi molt bé. El que passa és que allò és una concepció diferent, és un barri on coexistiran l'habitatge amb la construcció, cosa que trobo molt bé. Jo que vinc de Terrassa, se molt bé que és això, la gent abans vivia al costat de les fàbriques i aquí, en el 22@, a més, ho han fet més maco. Però el BZI és un polígon industrial, aquesta és la única diferència que hi ha. Evidentment, industries d'aquí es lligaran amb les d'allà i a la inversa. Per exemple, en l'audivisual, hi ha industries potentíssimes d'allà que arribaran a acords amb les d'aquí. Amb això hi guanyem tots dos.

--El BZI ja té ànima, objectius i familiars que en tindran cura. Si fos una planta però, tot just estaria traient el cap del terra. Quan està previst que comenci a funcionar o quan ho farà a ple rendiment?

La cosa no és fàcil, tot té el seu temps. Fa quatre anys vàrem arribar a l'acord amb Seat. Hem estat fent estudis, parlant amb les empreses interessades... Nosaltres preveiem que el 2012, en dos tres anys aquí ja hi veurem fàbriques lligades al nucli del Barcelona Innovació. De fet, crec que el 2012 mateix ja estarem treballant a ple rendiment.

--A part del BZI, el Consorci té en ment algun altre projecte de gran calat de cara al futur?

De fet, ara, el BZI és el projecte més important perquè és el que necessita el país i és pel que ha estat creat el Consorci. Però, a més, el Consorci té molts més projectes. Tenim començades obres a Barcelona ciutat i encarregades per clients i per valor de 300 milions d'euros, com el Banc de Sang, un CAP a Sant Andreu, l'edifici de Telefònica, etc. A tot això se li han de sumar 600 hectàrees de terreny que hem anat comprant per tota Catalunya per fer nous polígons industrials i tot això ho hem fet d'acord amb el govern de la Generalitat i amb els ajuntaments.

--El Meeting Point, organitzat pel Consorci, es va celebrar tot just la setmana passada. Quina valoració en fa?

Hi ha un tema molt important i és que hem tingut el mateix nombre d'expositors que l'any anterior, però en menys metres. Si l'any passat, els expositors, necessitaven 600 metres, aquest, en 200 passaven. Això és lògic. El públic ha tret un excel·lent perquè no ens ha fallat, s'ha interessat perquè que encara hi ha una necessitat per cobrir. La primera lliçó és que Meeting Point s'ha de continuar. La segona és que si en lloc de ser 10.000 metres en són 2.000, tan se val, l'oferta s'ha de mantenir perquè la gent pugui escollir. Una cosa important del Meeting Point és que hem cobert despeses quan ens esperàvem tenir-hi fins i tot pèrdues.

--Quin paper té el Consorci en l'internacionalització d'empreses catalanes, exemplificada ara fa pocs dies en el viatge del president Montilla a Argèlia?

Quan Montilla era ministre d'indústria ens va demanar que ajudéssim, i aleshores no estàvem en crisi, a les empreses catalanes que volguessin sortir a fora i facilitar-lis llocs per ser acollides, sòl industrial, relacions, ...

Així, vam fer una sèrie de passos, no tots ens varen sortir bé o fins i tot alguns força malament però com que no hi vam apostar ni cinc, tan fa. Ara alguna d'aquestes apostes ens ha sortit mot bé. En aquest moment, som copropietaris d'un polígon industrial al nord del Cairo d'unes 200 hectàrees en els quals no hi hem invertit ni un euro. En som propietaris del 5 % perquè ells volen ser socis de Barcelona, socis del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. El que vull dir és que aquí a Catalunya i Barcelona ens hem d'adonar de la valoració que ens tenen, per la nostra manera de fer i per la nostra capacitat de crear. Així, si vostè vol una parcel·la al nord del Caire jo li vendré i hi estarà perfectament instal·lat, comunicat pel Nil i per una autopista.

--Finalment i si em permet, ens agradaria demanar-li que ens expliqués un desig, siguin en l'àmbit que sigui, familiar, laboral, polític.

Fa quatre dies que he tingut el meu quart net. És un bon moment. Tinc uns nets preciosos, els vull veure créixer, que la vida els vagi bé, que tinguin sort i que, com ells, tots els nanus tinguin oportunitats per tirar endavant.