Crisi i reforma del mercat laboral

El document sobre la reforma del mercat laboral presentat pel Govern espanyol ha estat ben rebut, amb els lògics matisos, per patronal i sindicats. Com era d'esperar ha estat pitjor la valoració dels partits de l'oposició. Tres crítiques: tardana, ‘light’ i inconcreta, encara que ningú s'ha aventurat a proposar mesures alternatives. Abans d'analitzar el contingut del document i les crítiques a aquest, una qüestió prèvia. No crec que la reforma laboral, necessària a mig i llarg termini, jugui un paper important en la sortida de la crisi. Els elements essencials per a la millora de la situació econòmica passen per la recuperació econòmica mundial, la millora del crèdit a les empreses i els ajustaments al mercat immobiliari. La primera qüestió s'escapa de les possibilitats d'un país, però en les altres dues qüestions crec que les mesures adoptades han estat insuficients, mercat financer, o nul·les, mercat immobiliari. Les institucions financeres segueixen prioritzant ajustar les ràtios, retribuir els accionistes i pagar els seus directius sobre facilitar crèdit i no sembla que res ni ningú vagi a fer-los canviar les seves prioritats. En bona part perquè continuen sense digerir l'esclat de la bombolla immobiliària que elles van alimentar, amb la connivència de tots, i de la qual es van beneficiar durant molt de temps. S'han errat les mesures. En lloc d'actuar sobre el mercat immobiliari, per exemple creant una agència pública a l'estil suec que hagués tret del balanç dels bancs, de manera temporal, els actius de dubtós cobrament o planerament fallits; s'han gastat ingents quantitats de diners en mesures pal·liatives que han servit per molt poc.

Tornant al mercat laboral, si els empresaris segueixen destruint llocs de treball no és per les deficiències del nostre mercat laboral, les mateixes que durant anys no han impedit crear milions de llocs de treball, sinó per la manca d'expectatives i de finançament per abordar noves inversions. Cap contracte afavorirà més la contractació que els actuals contractes temporals. Dit això, les mesures proposades pel govern són sens dubte raonables per fer un mercat laboral més estable i competitiu i tractar d'afavorir la inserció de determinats col·lectius al mercat laboral, alhora que soluciona algunes disfuncions de l'actual sistema. Ampliar el contracte de 1997 de 33 dies d'indemnització, evitar l'abús de la contractació temporal, facilitar l'acomiadament per raons econòmiques, lluitar contra l'absentisme, afavorir el contracte a temps parcial, flexibilitzar la vida interna de les empreses, afavorir la contractació de joves o ampliar les funcions de les ETT, són mesures que gaudeixen d'un ampli consens entre els experts. No es tracta de canviar d'arrel el sistema de relacions laborals però sí de millorar-lo substancialment. Les mesures arriben tard, diuen uns, però són bones o dolentes? S'està d'acord o no amb elles? Les mesures són ‘light’ diuen uns altres, però què es proposa, l'acomiadament lliure? Si és així, que es digui. Les mesures són inconcretes diuen els tercers, però no es proposen altres i si el govern les hagués imposat unilateralment es queixarien de què no hauria buscat l'acord amb els interlocutors socials. Això sí, encara que no espero miracles, els agents socials haurien d’afanyar-se a tancar un acord el més aviat possible per assossegar l'ambient i eliminar incerteses.