Ni un puto arbolito

Estava jo, en aquell temps, llogant la meva maldestra ploma en una empresa la situació econòmica de la qual era molt similar a la que vivim ara a Espanya, quan va prendre el timó de comandament un 'jefe' amb el cap ben amoblat i disposat a remeiar el crític balanç que la societat patia.

Arribats els Nadals, el cap de personal es va dirigir al recentment nomenat directiu per a planificar els adorns, cistelles, regals i altres 'ñoñeries' pròpies del temps de pascua.

Amb les dades econòmiques sobre la taula, el savi comandant, tambien els hi ha, va contestar sense dubtar: '¡Ni un puto arbolito!'

Incoscients, tal vegada, que el nadal ha passat ja, segueixen els caps del pais, de les comunitats, dels ajuntaments, plantant abets qualladets de llums enlluernadores, fent regals ostentosos i enviant cistelles i pernils als que ballen la seva aigua ignorant que estem cada vegada més a prop de la quaresma.