Dijous, 17 de maig de 2012 | 15:24
Vostè es troba a: Inici > MAILING >

'El problema de la pirateria canviarà el dia que puguem veure una pel·lícula per Internet per 2 euros, com als EUA'

Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
Versió Mòbil Subscriu-te al butlletí Subscriu-te als rss Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter
VALENTÍ SANJUAN I ÀLEX SOLÀ. DIRECTOR I COORDINADOR DE CINE.CAT
'El problema de la pirateria canviarà el dia que puguem veure una pel·lícula per Internet per 2 euros, com als EUA'
26/03/2010 00:49
VALENTÍ SANJUAN I ÀLEX SOLÀ. DIRECTOR I COORDINADOR DE CINE.CAT
Pablo Alegre.- No callen, no dormen, no paren. Una entrevista de 20 minuts s’allarga una hora. Àlex Solà i Valentí Sanjuan són cine.cat, el primer portal de cinema en català. El seu amor pel setè art es desprèn en cada frase, en cada post de la seva web. Aquest jove projecte és molt ambiciós i intenta apropar el bon cinema a tothom, amb especial deferència pels 'de casa'.
--Què és Cine.cat?
--Valentí Sanjuan: Cine.cat és el primer portal en català de cinema. Fa un any i mig que estem funcionant. Des d'aleshores hem arribat a les setanta/cent mil visites al mes. Publiquem cada dia, cada dia cada dia. Ens basem en les estrenes que es fan cada setmana, parlem també dels festivals que es fan per Catalunya. També els més importants europeus i els de cinema independent del món. Finalment, una part molt important també són les notícies. Notis relacionades amb el que passa amb el cinema a Catalunya i, al marge d'això, les notícies en les que creiem que un cinèfil pot estar interessat. Per tant, Cine.cat és la branca visible del cinema que es fa aquí a Catalunya, però també de tot el cinema que es fa per tot el món, en aquest cas, en català.

--Àlex Solà: I, més enllà d'això, tenim una vessant que és impulsar una web de cinema en català. Que la gent digui "visc a Catalunya, vull informar-me de cinema, on puc fer-ho en català? Doncs a cine.cat, que, de fet, la marca ja ve per aquí, cine de cinema, cat de Catalunya. A part d'això, cine.cat també és la part online d'una productora amb intenció de fer continguts per a ràdio, televisió, per a Internet, que és la nostra vocació des del principi.

--D'on ha sortit Cine.cat?
--V: L'inici del projecte és molt senzill. Jo treballo a Catalunya Ràdio, a 'la Finestra indiscreta’. Al marge d'això havia treball en altres ràdios també fent programes de cinema. Un es deia 'sessió contínua', que es va acabar convertint en un portal en català de cinema, i just quan estàvem en fase de renovació, quan portàvem quatre anys amb el projecte i estàvem passant del estàtic al dinàmic, quan es va iniciar el projecte de 'sessió contínua' no existia ni Youtube, no posàvem ni tràilers; ens vam adonar que existia un domini, que era cine.cat, que en el seu moment l'havia registrat algú, però estava sense continguts. Ens vam adonar que estava lliure i vam veure que era una marca que tirava molt, que era molt institucional, que al mateix temps era una marca molt curta i fàcil de recordar i que a més servia per a no explicar a ningú qui som.

--Com ho feu per veure totes les pelis?
--A: D'una banda hi ha els festivals, que és un bon aparador per veure pel•lícules. Sitges és un festival on pots veure 10 o 12 pel·lícules que s'estrenaran en els propers quatre mesos, amb la qual cosa jugues amb una mica d’avantatge. Hi ha els passes de premsa, que també ajuden bastant. I aleshores, hi ha algunes pel•lícules que no arribes. Però entre un i altre i amb l'experiència i tot plegat pot sortir.

--V: Per una banda hi ha els festivals. En aquest cas Cine.cat aquest any ha estat a Sitges, a San Sebastià, a Sundance. Amb aquests tres festivals et fas 150 pel•lícules. D'aquestes 150 normalment se n’estrenaran 75, però això és feina que ja tens avançada. D'altra banda, sempre hi ha alguna a la qual no arribes, i llavors el que fas és en lloc d'una crítica, fer un comentari genèric, on hi hagi tràilers, sinopsi i algun comentari molt més genèric o generalista on parles del director i d'altres coses, per tan, la recomanes o desrecomanes però no tant parlant de la pel·lícula sinó del context en si. I, al marge d'això, sempre hi ha alguna pel·lícula que la deixem pel divendres pel matí, que ens anem ràpidament als Icaria, la veiem a les 10 i a les 12 ja tenim la crítica.

--Dormiu?
—A: Els horaris és un tema difícil que ens toca molt, que preferiríem no parlar-ne.
--V: Sobretot per les parelles i per la família.
—A: A tu et queden amics?
--V: No
—A: A mi tampoc. Tenim dues o tres feines, totes a jornada completa i compaginar-les fa que dormim poc. No ens agrada dormir, no sé quantes hores, però t'asseguro que 8 hores al dia jo fa bastants mesos que no les dormo i estic completament segur que el Valentí tampoc. Oi que no?
--V: La veritat és que no, però arriba un moment en que a triar entre dormir o veure una bona pelí, fer una crítica i que cine.cat tiri...
—A: I si tires un projecte amb les teves pròpies mans, com és cine.cat, és una inversió que val la pena, perquè ningú ens obliga, ho fem perquè volem, llavors renuncies a dormir, a tenir una vida social per un projecte que il•lusiona i que no farà més que créixer i recompensar-nos, espero.

--Com es finança Cine.cat?
--V: Com tots els projectes que neixen a Internet, d'entrada, la vocació que tenen és que un dia, quan siguem grans ens hi puguem dedicar en exclusiva. En aquest cas no ens estem dedicant en exclusiva. Cadascú te la seva feina. Jo estic de director creatiu a una agència, estic a Catalunya Radio, estic picant per altres bandes. L'Àlex Solà també està fent moltes coses en aquest sentit. Llavors, Cine.cat és un projecte no professional? Doncs no. És un projecte amb el qual ens dediquem professionalment i que combinem amb altres projectes.

A l’hora de finançar-ho, hi ha, per una banda, la publicitat convencional. Per altra banda, la publicitat de proximitat. És a dir, si ens anéssim a buscar les mateixes publicitats que busca Yahoo no hi hauria color (...). La avantatja que tenim a Cine.cat es un públic molt, molt segmentat, un públic molt, molt jove i un públic, a més a més, molt de proximitat. Quan vam crear Cine.cat podríem haver creat cine punto ves a saber que, però primer, que ja hi ha moltes webs en espanyol que ho estan fent i ho estant fent molt bé des de fa molts anys, que tenen el seu públic i tenen el seus contactes.

A més hi ha la publicitat o la promoció institucional, que també ajuda. També anem per la banda de subvencions i també anem per la banda de desvirtualització. Que vol dir això? A cine.cat no només som la part cibernètica, sinó que a més a més fem una part física. Els dijous fem unes preestrenes que es diu ‘tots els dijous del món’, que les fem a l’institut francès on per una banda entren marques, per altra, el fet de fer preestrenes, fa que productores, distribuïdores i el món del cinema s'hi pugui implicar i a més a més fa que no només es pugui fer publicitat a Internet de cine.cat, sinó que la marca es pugui anar escampant arreu de Barcelona i arreu de Catalunya.
--Què ha de fer qui vulgui assistir a 'tots els dijous del món'?
--A: El primer que han de fer és entrar a cine.cat/dijous allà hi ha l'agenda de les preestrenes de Cine.cat. I és tan fàcil com deixar un comentari amb el nombre d'entrades que vols, la teva adreça de correu electrònic i aleshores, trucar al call center del 3C i allà reservar la teva entrada al cost d'un euro amb vint per despeses de gestió i ja està. Tan fàcil com venir dijous a dos quarts de nou del vespre a l'Institut Francès de Barcelona.

--Quina mena de pel•lícules preestreneu?
--A: Per una banda hi ha un interès en promocionar el cinema fet a casa nostra, el cinema català, que és una de les raons de ser de Cine.cat. Això ho fem de dues maneres. Moltes de les pel•lícules són de producció catalana i també el festival de curtmetratges de Cine.cat. Abans de començar la projecció hi ha un curtmetratge, normalment de producció catalana. Pel que fa als títols de pel•lícules, doncs, vam fer la pel•lícula de Michael Haneke, que era una preestrena, vam fer Soul Kitchen, que també era una altra preestrena. Amb la qual cosa va en funció una mica dels acords que tinguem amb les distribuïdores, però en teoria ens interessen pel•lícules de qualitat, que puguin arribar a un gran públic i amb especial interès per la producció catalana.

--Quina opinió teniu dels premiats als Oscars aquest any? Creieu que es va fer justícia?
--V: Primer de tot, ens toca treure una mica de pit. A la travessa que vam fer a Cine.cat en vam encertar 9 de 11 de les principals. En que vam errar? En les dues principals, que és millor pel•lícula i millor direcció. Vam apostar per Avatar, no perquè siguem grans fans de la pel•lícula, l'Àlex ho és més que jo en aquest cas, sinó perquè creiem que el que havia representat la pel•lícula de James Cameron a la història del cinema i com ho recordarem d’aquí a quaranta anys. Segurament tothom se’n recordarà d'Avatar i ningú d'En Terra hostil. No pel tipus de pel•lícula que sigui, sinó per qui hi ha, quina és la innovació, per la taquilla fins i tot. És a dir, per tot el negoci del cinema, d'això van els Oscars, que representa Avatar i que representa En Terra hostil.

Dit això, tongazo, tongazo. La millor pel·lícula de l'any és Up. I quan d’Avatar et diuen que pot ser és la millor pel•lícula i com té tanta o més animació que Up, dius: home, igual Pixar, demostrant que cada any té els millors guions, les millors històries, les millors animacions, doncs que d'una vegada per totes pugui guanyar, no només la pel•lícula d'animació, que la té adjudicada cada any abans de començar, a priori; sinó també la millor pel•lícula.

Als Oscars no els hem de donar més importància de la que tenen, que és els premis de l'industria. Per a, en definitiva, acabar de fer-se bombo, acabar tirant més de taquilla, acabar promocionant les pel•lícules i per aquí venia el gran motiu d'en lloc de nominar 5 pel•lícules acabessin nominant 9.

--A: 10.

--El cinema digital acabarà imposant-se a tot arreu?
--A: Fa un any o així, un dels creadors de DreamWorks deia en una entrevista que la revolució del 3D seria com la revolució del color al cinema. Jo crec que és veritat. De fet, a EUA gairebé totes les pel•lícules son ja en 3D i crec que aquí anem ja pel mateix camí. També penso que al 3D encara li falta un camí per recórrer. Per exemple, a Avatar les imatges d'animació en 3D funcionen molt bé, però quan és imatge real, personalment, crec que el fons és una miqueta pla, crec que falta camí per recórrer. Però bé, si abans d'Avatar el 3D estava aquí, amb Avatar estem més amunt i encara queda molt i molt per arribar al sostre del 3D. De totes maneres, crec que és una revolució benvinguda, que aporta nova tecnologia al cinema i que, al cap i a la fi, fa que sigui una nova manera de consumir el mitjan, que és el que és interessant.
Cine.cat--Hi ha alguna sortida a la polèmica per les descarregues il·legals?
--V: A veure. D'entrada la polèmica que hi ha amb tot això de la llei Sinde, ‘sindescargues', etcètera, és difícil de solucionar, és difícil d'arribar a un acord i sobre tot, jo crec que amb les postures que s'estan agafant ara mateix, no només no es fa pedagogia, sinó que a més a més no s’entén el que es vol comunicar, en general. Amb la qual cosa es una mala solució. Només us diré un nom: Ramoncín. Ja està. No diré res més.

Dit això, en el tema de la pirateria hi ha diferents propostes per com a mínim intentar. No intentin que la gent vegi una pel•lícula legal quan aquí no tenim un sistema de descarregues que funcioni bé. Em diran, si Filmotec, si Cine.com i les seves possibilitats. Res, no funcionen, ningú compra res. El dia que tinguem un Itunes, com a EUA, que per 2 dollars pots veure una pel•lícula al moment, igual estarem parlant d'una altra cosa. El dia que tinguem connexions que funcionin com a EUA, igual estarem parlant d'una altra cosa. I potser aquell dia si que la batalla serà dir, escolta, si per 2 euros pots tenir la mateixa pel•lícula per què estàs veient en pirata i amb una qualitat una mica més baixa si a més a més la pots veure amb el so bo, amb bona qualitat.

--Com valoreu la llei cinema català?

--V: Hi ha molta gent que està començant a comentar, començant a criticar. Sobretot, sense saber que proposa aquesta llei. S'està comentant d'entrada que el gran problema serà que anirà menys gent al cinema, quan els estudis i les enquestes que s'han publicat en diferents mitjans de comunicació, un d'ells de la Universitat Pompeu Fabra, el que demostren és que un gran nombre de gent, no sé si el 70 o 75%, no té cap problema en que quan pugui anar a veure la pel•lícula que ara està anant a veure en castellà la pugui veure també en català.

Altra gent està comentant que el gran problema és el doblatge. Aquesta llei, per primera vegada, en Catalunya seriem pioners si hi acaba sortint endavant, aposta, per una banda, pel doblatge, però aposta també per la Versió Original. Amb la qual cosa, malgrat no ser cosa d'un any, sinó amb una progressió de quatre anys, el que intenta és arribar a un 50% de doblatge i un 50% de VOS.

I, d'altra banda, les grans queixes que han hagut, especialment per part d’exhibidors, el tancament de sales de cinema per no veure pel•lícules durant un dia, que a més a més ho fan un dilluns que no els hi va ningú. Recordo la mesura que es va prendre d'emetre un dissabte pel•lícules gratuïtes en català per demostrar que no hi aniria ningú. Evidentment que no hi va anar ningú perquè ningú se’n va assabentar o ho sabia molt poca gent. Doncs, tot el sector de l'exhibició, que ara mateix s'està posicionant en contra de la llei del cinema, el que estan fent és reproduir les pors i les reticències que tenen les Majors a la tirada endavant de la llei del cinema en català, que no volen perquè no els agrada que hi hagi ningú que els hi digui com han d'estrenar, com han de doblar, com han de subtitular. Hi ha països que en aquest cas tenen menys espectadors en una llegua dels que tindríem a Catalunya. Però són països que tenen estat, que ho imposa. El que no volen fer (les Majors) és sentar un precedent de que hi hagi un país sense estat que els hi digui com han o com no han d'estrenar una pel•lícula.

Finalment, jo crec que serà una llei positiva, que serà una llei que dinamitzarà el sector i que normalitzarà el sector.
Cine.cat--Té futur el doblatge en català?
--V: És veritat que si el que volem fer és que la gent pugui anar a veure el cinema en català, doblat o subtitulat, el que hem de fer és ser crítics amb el nostre doblatge, obrir el número de dobladors que hi apareixen, i això si, quan ens mirem el melic, veure que també hi ha coses que estem fent bé. Un 70% dels dobladors que estan fent pel•lícules en castellà són de Catalunya. Els professionals i la qualitat és bona, el que si és veritat és que no podem veure una pel•lícula com Rambo i escoltar Silvestre Stalone dient: 'Ets un babau torracampanes'. Hem d'adaptar la llengua a la del carrer, i això no vol dir que hàgim de fer servir una llengua grollera o no normativa, però si que ens hem de donar unes concessions.

Igual que fa 25 anys ningú pensava que hi pogués haver una tele o una ràdio en català públiques i que funcionessin bé, ara és el moment
de veure com podem ajudar a que el cinema doblat i subtitulat s'adeqüi al carrer i serveixi perquè molta gent el pugui veure en la seva llengua.

--Em podríeu recomanar una peli?
--A: És difícil triar només una, però crec que encara està en cartellera 'In the Loop', que és una sàtira política britànica amb un guió super àgil, va estar nominada als Oscars, té un look de sèrie britànica bestial i que recomanaria a tothom que anés a veure-la.

--V: In the Loop està molt bé, i de fet la passarem a 'Tot els dijous del món'. També passarem aviat 'Tres dies amb la família', que és una pel•lícula que es pot veure en dos cinemes. Aneu-la a veure, per l'amor de deu, la gran triomfadora del cinema català, i per extensió del cinema espanyol, d'aquest any. Marc Coll brutal.

I em quedaria, tirant molt més per la part comercial, amb Shutter Island del Scorsese. Val mol la pena.
Envia'ns el teu comentari
*
*

* Camps obligatoris
Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
CatalunyaPress - Ronda Universitat 12, 7ª Planta -08007 Barcelona - Tlf (34) 93 301 05 12 - redaccio@catalunyapress.cat | www.catalunyapress.cat
RESERVATS TOTS ELS DRETS. EDITAT PER ORNA COMUNICACIÓN SL | Mapa Web
Inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona al tom 39480, foli 12, full B347324, Inscripció 1