'El problema de la pirateria canviarà el dia que puguem veure una pel·lícula per Internet per 2 euros, com als EUA'

--Què és Cine.cat?
--Valentí Sanjuan: Cine.cat és el primer portal en català de cinema. Fa un any i mig que estem funcionant. Des d'aleshores hem arribat a les setanta/cent mil visites al mes. Publiquem cada dia, cada dia cada dia. Ens basem en les estrenes que es fan cada setmana, parlem també dels festivals que es fan per Catalunya. També els més importants europeus i els de cinema independent del món. Finalment, una part molt important també són les notícies. Notis relacionades amb el que passa amb el cinema a Catalunya i, al marge d'això, les notícies en les que creiem que un cinèfil pot estar interessat. Per tant, Cine.cat és la branca visible del cinema que es fa aquí a Catalunya, però també de tot el cinema que es fa per tot el món, en aquest cas, en català.

--Àlex Solà: I, més enllà d'això, tenim una vessant que és impulsar una web de cinema en català. Que la gent digui "visc a Catalunya, vull informar-me de cinema, on puc fer-ho en català? Doncs a cine.cat, que, de fet, la marca ja ve per aquí, cine de cinema, cat de Catalunya. A part d'això, cine.cat també és la part online d'una productora amb intenció de fer continguts per a ràdio, televisió, per a Internet, que és la nostra vocació des del principi.

--D'on ha sortit Cine.cat?
--V: L'inici del projecte és molt senzill. Jo treballo a Catalunya Ràdio, a 'la Finestra indiscreta’. Al marge d'això havia treball en altres ràdios també fent programes de cinema. Un es deia 'sessió contínua', que es va acabar convertint en un portal en català de cinema, i just quan estàvem en fase de renovació, quan portàvem quatre anys amb el projecte i estàvem passant del estàtic al dinàmic, quan es va iniciar el projecte de 'sessió contínua' no existia ni Youtube, no posàvem ni tràilers; ens vam adonar que existia un domini, que era cine.cat, que en el seu moment l'havia registrat algú, però estava sense continguts. Ens vam adonar que estava lliure i vam veure que era una marca que tirava molt, que era molt institucional, que al mateix temps era una marca molt curta i fàcil de recordar i que a més servia per a no explicar a ningú qui som.

--Com ho feu per veure totes les pelis?
--A: D'una banda hi ha els festivals, que és un bon aparador per veure pel•lícules. Sitges és un festival on pots veure 10 o 12 pel·lícules que s'estrenaran en els propers quatre mesos, amb la qual cosa jugues amb una mica d’avantatge. Hi ha els passes de premsa, que també ajuden bastant. I aleshores, hi ha algunes pel•lícules que no arribes. Però entre un i altre i amb l'experiència i tot plegat pot sortir.

--V: Per una banda hi ha els festivals. En aquest cas Cine.cat aquest any ha estat a Sitges, a San Sebastià, a Sundance. Amb aquests tres festivals et fas 150 pel•lícules. D'aquestes 150 normalment se n’estrenaran 75, però això és feina que ja tens avançada. D'altra banda, sempre hi ha alguna a la qual no arribes, i llavors el que fas és en lloc d'una crítica, fer un comentari genèric, on hi hagi tràilers, sinopsi i algun comentari molt més genèric o generalista on parles del director i d'altres coses, per tan, la recomanes o desrecomanes però no tant parlant de la pel·lícula sinó del context en si. I, al marge d'això, sempre hi ha alguna pel·lícula que la deixem pel divendres pel matí, que ens anem ràpidament als Icaria, la veiem a les 10 i a les 12 ja tenim la crítica.

--Dormiu?
—A: Els horaris és un tema difícil que ens toca molt, que preferiríem no parlar-ne.
--V: Sobretot per les parelles i per la família.
—A: A tu et queden amics?
--V: No
—A: A mi tampoc. Tenim dues o tres feines, totes a jornada completa i compaginar-les fa que dormim poc. No ens agrada dormir, no sé quantes hores, però t'asseguro que 8 hores al dia jo fa bastants mesos que no les dormo i estic completament segur que el Valentí tampoc. Oi que no?
--V: La veritat és que no, però arriba un moment en que a triar entre dormir o veure una bona pelí, fer una crítica i que cine.cat tiri...
—A: I si tires un projecte amb les teves pròpies mans, com és cine.cat, és una inversió que val la pena, perquè ningú ens obliga, ho fem perquè volem, llavors renuncies a dormir, a tenir una vida social per un projecte que il•lusiona i que no farà més que créixer i recompensar-nos, espero.

--Com es finança Cine.cat?
--V: Com tots els projectes que neixen a Internet, d'entrada, la vocació que tenen és que un dia, quan siguem grans ens hi puguem dedicar en exclusiva. En aquest cas no ens estem dedicant en exclusiva. Cadascú te la seva feina. Jo estic de director creatiu a una agència, estic a Catalunya Radio, estic picant per altres bandes. L'Àlex Solà també està fent moltes coses en aquest sentit. Llavors, Cine.cat és un projecte no professional? Doncs no. És un projecte amb el qual ens dediquem professionalment i que combinem amb altres projectes.

A l’hora de finançar-ho, hi ha, per una banda, la publicitat convencional. Per altra banda, la publicitat de proximitat. És a dir, si ens anéssim a buscar les mateixes publicitats que busca Yahoo no hi hauria color (...). La avantatja que tenim a Cine.cat es un públic molt, molt segmentat, un públic molt, molt jove i un públic, a més a més, molt de proximitat. Quan vam crear Cine.cat podríem haver creat cine punto ves a saber que, però primer, que ja hi ha moltes webs en espanyol que ho estan fent i ho estant fent molt bé des de fa molts anys, que tenen el seu públic i tenen el seus contactes.

A més hi ha la publicitat o la promoció institucional, que també ajuda. També anem per la banda de subvencions i també anem per la banda de desvirtualització. Que vol dir això? A cine.cat no només som la part cibernètica, sinó que a més a més fem una part física. Els dijous fem unes preestrenes que es diu ‘tots els dijous del món’, que les fem a l’institut francès on per una banda entren marques, per altra, el fet de fer preestrenes, fa que productores, distribuïdores i el món del cinema s'hi pugui implicar i a més a més fa que no només es pugui fer publicitat a Internet de cine.cat, sinó que la marca es pugui anar escampant arreu de Barcelona i arreu de Catalunya.