Caixa Girona juga amb foc

La decisió de Caixa Girona conjuga alhora el pitjor de les caixes d'estalvis, la seva subordinació als interessos polítics i als interessos locals, amb una inoportunitat manifesta. No és de rebut que després de molts mesos de negociació, que ha paralitzat l'activitat d'aquestes entitats en perjudici dels ciutadans, a última hora i quan el projecte havia de ser aprovat per Brussel·les, Caixa Girona, per impuls polític, el Director General s'ha abstingut, hagi canviat de criteri per raons que, en tot cas, van haver d'expressar-se abans d'iniciar el procés. El vot negatiu dels membres del Consell afins a ERC i CiU, que sembla que han canviat d'opinió en l'últim moment, només s'explica en funció d'interessos polítics i pressions d'empresaris locals que ja havien manifestat la seva preocupació perquè els centres de decisió s'allunyessin del seu àmbit d'influència.

En uns moments de crisi econòmica, en què els problemes de les entitats financeres en general, i de les caixes en particular, repercuteixen en el conjunt de la població, decisions com aquesta fan guanyar adeptes a la tesi que les caixes han de ser privatitzades. En tot cas, els responsables de l'entitat han d'estar molt segurs de la seva capacitat de sortir sols de la situació actual, en cas contrari la responsabilitat que contraurien seria greu. En aquest sentit no és molt tranquil·litzador que el president de l'entitat hagi declarat que prepararen un pla de viabilitat alternatiu a la fusió, quan qualsevol gestió responsable exigiria que ja hagués estat sobre la taula en prendre la decisió d'apartar-se del projecte.