De tornada

Xabier Aristain, un altre dels “més buscats” membres d’ETA es va lliurar voluntàriament a la policia a l’aeroport de Biarritz. No és el primer i tan de bo el segueixin molts. El gest, en una primera lectura, situa el suposat cap de l’escamot Imanol entre els tips i desencantats de la clandestinitat i la guerra, com tants altres a la història de la organització.

Si hem llegit bé, encara no estava acusat de cap delicte de sang. Això, el penediment i, probablement la informació que pugui aportar (si és que no n’havia donat ja) haurien de facilitar-li una condemna relativament menor i una facilitat més gran de reinserció. El risc d’una “execució” pels excompanys, mai no descartable (recordem la de Maria Dolores González Catarain “Yoyes”, a la plaça pública del poble i davant la filla petita) sembla menor ara, per la situació general.

És un, i de significatiu, que està de tornada. I és massa d’hora per saber si decidirà dedicar-se a la política i en quin grup, que del PP a Esker Batua o Aralar, no hi ha cap partit o coalició al País Basc sense membres d’ETA, d’una o d’una altra generació.

En un altre àmbit molt diferent, de tornada estan també molts dels diners dipositats a Andorra per ciutadans catalans, i espanyols en general. En pocs dies, la unitat fiscal de la guàrdia civil a la duana de la Farga de Moles ha comissat uns 300.000 euros, que alguns madrilenys i catalans retornaven amb ells cap a casa. Un trasllat que no deixa de ser considerat contraband de divises i evasió fiscal, tot i que es tracti d’una importació de capitals, que tanta falta fan ara. Molt probablement, els enxampats, i deixats només amb mil dels milers d’euros que volien recuperar, no sabien que cometien un delicte.

La crisi fa que empresaris o famílies es vegin en la necessitat de recuperar diners estalviats en anys anteriors per mantenir el nivell de vida, o simplement sobreviure. Els acords de transparència fiscal d’Andorra, entre d’altres amb els dos grans estats veïns, inclouen la obligació d’informar dels comptes dels nacionals respectius a petició, no ja de jutges, com fins ara, sinó també del ministeri d’Hisenda. Això ha tret el principat pirinenc de les llistes de paradisos fiscals on fins ara figurava, És veritat que la nova obligació no té caràcter retroactiu. Vol dir que no afecta als comptes ja establerts a bancs andorrans abans dels convenis. Però això tampoc no ho saben la majoria dels titulars dels dipòsits, o no es refien, perquè ja h diuen a Wall Street, que res hi ha de més tímid que un milió de dòlars. En els casos fins ara divulgats, les quantitats “evadides cap a dintre” eren bastant menors. Però no menys porugues.