EL VALOR D'UN POBLE

El cap de setmana que acaba d'anar-se m'ha fet dirigir la mirada cap al poble iraquià, al que una maledicció bíblica castiga sense cessar des que al germà ximple de la família Bush se li ocorregués enviar tancs i avions a la recerca d'un armament que mai va existir. Ahir, els descendents de sumeris, babilonis i assiris, tres de les grans civilitzacions del món, van acudir a les urnes de l'esperança a la recerca d'un futur per als seus fills, que moren a centenars per culpa dels que volen convertir el país en una teocràcia a l'iraniana i també apoderar-se de les seves riqueses naturals. Els que fan aquestes coses mereixen el descrèdit de la comunitat internacional, que no sap, ni vol, ajudar, realment, a una gent l'únic error dels quals és haver nascut en una terra plena de petroli que tots ambicionen i que, per ell, maten sense pietat. Vindrà un dia en el qual els Tribunals Internacionals senten en la mateixa banqueta als que van promoure una guerra tan atroç i, també, als que ara, en nom de l'Islam, la mantenen i alimenten. Tots ells són els enemics d'Irak, però també de la humanitat. De moment, res sembla tenir sentit, excepte el valor d'aquesta gent, a la qual cal admirar i voler encara que sigui des de la llunyania. I és que a alguns ni se'ns oblida, ni se'ns oblidarà mai, la vergonyosa foto de les Azores, ni als quals en ella apareixien somrients i feliços de la seva heroïcitat. D'aquell brut fanguer va néixer l'actual mar fang que sofreix aquest país ple d'història. Maleïts siguin els que ho van provocar i tant de bo acabin en la presó.