ELS COOPERANTS

La volta de Alicia Gámez és una gran notícia. La permanència en la presó islamista dels seus dos companys és un avís per a tots que "aquest malson" no ha acabat encara i que mereix la pena que l'alegria pel retorn de la nostra Alicia no ens faci oblidar que queden dues famílies sumides en l'angoixa i que la situació d'ambdós segueix sent incerta, raó mes que suficient perquè exigim al Govern de l'Estat que redobli els seus esforços, del tipus que sigui, perquè Albert i Roque tornin a la seva casa sans i estalvis, després d'un calvari tan immerescut com insospitat. Ajudar als altres no es mereix aquesta condemna, i molt menys per part dels que diuen que parlen en nom del Déu generós i creador de totes les coses. Però això és una altra cosa sobre la qual ens passaríem dies discutint sense arribar a cap lloc. El veritablement important és la seguretat dels nostres conciutadans, que ara, amb l'absència de la seva companya, s'han de sentir contents pel seu alliberament, però també amb la por de qui està en mans d'uns il·luminats que entenen poc d'alliberar ostatges si no s'atenen les seves reivindicacions que, de moment, semblen incomplibles, especialment per part de Mauritània, un país que ja ha dit públicament que ells no posen en llibertat als presos que demana Al Quaeda, ni tan sols per a salvar vides humanes. I en aquest laberint de Creta ens trobem encara. Sabrà algú resoldre el problema?