FEIXISTES

Quan un ha estat alumne d'una Universitat, guarda dels seus anys joves moments inoblidables. Jo vaig arribar a l'Autònoma quan ja duia uns quants programes de ràdio damunt. Record que el primer curs, en la que es deia llavors Facultat de Ciències de la Informació, me'l vaig passar en blanc perquè la vaga dels professors va durar tres-cents seixanta-cinc dies, poc més o menys. No teníem edifici designat i les classes s'impartien en les aules d'altres Facultats. Per als que veníem de l'altra punta de l'Estat, l'Autònoma era un alè de llibertat i un lloc sagrat, on podies parlar, escoltar i, sobretot, pensar, sense que ningú pogués interrompre't perquè no comparties les seves idees o les seves creences. No sé quantes hores vaig haver de treballar llavors per a poder pagar-me els estudis i tirar endavant la meva recent estrenada família. Els sous d'aquells anys no mereixien ni el qualificatiu de "mileuristes", però, malgrat tot, els cinc cursos de la meva llicenciatura els guardo en la memòria amb gratitud, no solament cap als meus companys, sinó també als que em van ensenyar a pensar i a sentir-me periodista i alhora estudiant universitari. Ahir, al contemplar les imatges del atropellament comès contra una diputada, triada democràticament per a defensar les idees dels seus votants en el Parlament de l'Estat espanyol i també allà on existeixi un fòrum de debat, he sentit una ràbia incontenible i una vergonya infinita, veient com es tractava de matar al missatger perquè a alguns no els agradava el missatge. I tot això a l'Autònoma, a la meva adorada Universitat. Per això avui, encara que un no està per a moltes festes, encara em queda l'alè per a cridar-li a aquesta horda d'intolerants amb la mateixa energia amb la qual ho feia als ocupants de les 'tocineras' que de tant en tant ens visitaven amb les mateixes o semblants intencions: Feixistes! És que creeu que ofegant en la violència la llibertat d'expressió ens imposareu als altres les vostres idees?