Espanya desaprofita la seva millor generació
Joves, preparats i desocupats
X. Prera.- Si alguna cosa positiva ha tingut la proposta de la CEOE de promoure un contracte per a joves ‘a la francesa' ha estat la iracunda reacció de tot tipus de col·lectius juvenils. Ara bé, amb un atur que ronda el 40%, què fer amb la generació millor preparada?
El punt de partida no pot ser més desolador: la generació millor preparada de la història d'Espanya sofreix unes condicions per a les quals ningú li havia preparat, i damunt la patronal els vol retornar "al segle XVIII", una cosa en el que coincideixen tots els consultats per aquest diari.
Després d'anys de bonança en els quals els joves havien anat avançant, la irrupció de la crisi ha provocat que el que abans era precarietat i temporalitat ara sigui atur.
En total, un 40% dels parats a Barcelona tenen entre 18 i 30 anys, segons dades del Consell de la Joventut de Barcelona. José García, membre del Secretariat d'aquest organisme, assegura que en els últims anys els joves havien fet treballs "sobre qualificats, encara que aquesta paraula no m'agradi". Traduït al llenguatge del carrer, el becari que no només portava cafès.
Però, com asseguren des d'Avalot, organització de joves de la UGT, hi ha un altre tipus de joves que, si cap, estan pitjor. Són aquells que no tenen formació o només van estudiar la Primària. En el seu cas, l'atur ha augmentat en els últims quatre anys un 250%, pel que Chakir L'Homrani, portaveu d'Avalot, demana que aquests "facin tot el que puguin per a formar-se" aprofitant la crisi, ja que en el futur el mercat laboral demanarà "valor afegit".
Problemes de model: la FP, clau
Per a l'Homrani, el model productiu actual provoca dos problemes molt difícils de resoldre per als joves, ja surtin de la universitat o no. El primer és de salari. "Amb el teu sou no pots viure", assegura, "i és molt difícil emancipar-se i aconseguir autonomia personal".
El segon és formatiu, i el portaveu d'Avalot ho explica amb una metàfora. Així, a Espanya el mercat té forma de rellotge de sorra, amb dos extrems molt amples –universitaris i joves sense formació- i un centre molt estret –Formació Professional-.
I aquí està la clau de la seva reivindicació. "En països com Alemanya el model és el contrari, el del barril: un centre ample i dos extrems més lleugers que no han de suportar el pes del mercat laboral".
A més de donar dades –en molts països europeus el 30% de la força productiva procedeix de la FP- demana al Govern que tingui en compte aquest aspecte a l'hora d'afrontar la reforma laboral.
