Ha estat aprovada amb els vots del Tripartit
La posició de CiU respecte a la Llei de Consultes és de 'partit antisistema'
El Parlament ha aprovat, amb els vots dels tres partits que formen el Govern, la Llei de Consultes Populars, que permetrà convocar referèndums en tots aquells àmbits en què Catalunya té competències. Per a CiU la norma es queda curta, amb el que el principal partit de l’oposició radicalitza la seva posició sobre el dret a decidir.
La llei ha arribat al final de la tramitació amb l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, que la setmana passada va emetre el dictamen que havia sol•licitat el PPC. Garanties Estatutàries considera globalment constitucional el projecte de llei i només ha expressat reserves sobre alguns articles, que no afecten el conjunt de la llei, respecte als quals tots els grups han presentat noves esmenes per resoldre-les.
Un dels grups que ha votat en contra ha estat CiU, i ho ha fet perquè al seu parer, la llei es queda curta. Segons la seva diputada Dolors Batalla, el Govern s’ha “autolimitat” en la redacció, i ha lamentat que el seu grup no pugui donar suport a la mateixa.
En aquest sentit, ha criticat que la llei no doni cobertura a les consultes populars sobre la independència, ja que “encara que no siguin vinculants són un exercici saludable dels catalans”.
CiU, un 'partit antisistema'
La portaveu del Grup Socialistas, Lídia Santos, s’ha felicitat per l’aprovació de la nova llei al considerar-la “plenament homologable a les lleis que en el nostre entorn regulen la participació per via de referèndum”.
La diputada socialista ha lamentat la posició de CiU en el debat de la llei ja que, segons ella, “ha plantejat el debat amb criteris que estan fora de la constitució i per celebrar consultes saltant-se la Carta Magna a l’estil Ibarretxe”. “CiU s’ha convertit en un partit antisistema”, ha sentenciat Santos.
Les condicions per proposar referèndums
Aquest projecte -que ha defensat el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs- regula els referèndums sobre qüestions polítiques de transcendència especial impulsats pel president de la Generalitat; pel Parlament, a proposta d'una cinquena parts dels diputats o dos grups parlamentaris; per un 10 per cent del municipis, que han de representar com a mínim mig milió d'habitants, i per iniciativa popular amb el suport del 3 per cent de la població. Totes aquestes consultes requereixen primer l'acord de la majoria absoluta del ple del Parlament i, després, l'autorització de l'estat.
La llei també regula els referèndums d'àmbit municipal sobre assumptes de la competència pròpia del municipi, impulsats a iniciativa de l'alcalde, d'una tercera parts dels regidors i també amb l'aval de signatures de ciutadans empadronats. En aquest cas, correspon al ple de l'ajuntament acordar el referèndum per majoria absoluta dels regidors, però també l'ha d'autoritzar l'estat.
