Laporta esfulla la margarida

Aquesta setmana Joan Laporta ha acaparat protagonisme. El dilluns la seva web va començar a estar operativa. El llançament ha estat una bona operació de màrqueting que va saber captar l'atenció dels internautes. Però el contingut de la mateixa va causar decepció. Res de nou. Només generalitats ja expressades anteriorment pel mandatari blaugrana. No obstant, la interpretació més generalitzada va ser que es tractava d'un pas més cap a l'anunci d'una decisió que semblava presa: presentar-se a les eleccions. Però les declaracions de Laporta del dia següent, argumentant que no revelarà la seva decisió fins després de deixar la presidència blaugrana, i el que és més important, que la seva decisió dependrà del que diguin les enquestes, –encara que ell no ho digués de manera tan descarnada–, han tornat a donar arguments als que pensen que al final no donarà el tan anunciat pas. Crec que s'equivoca sotmetent els seus seguidors a una constant dutxa escocesa. Mantenir la tensió durant tres mesos més, sense desvetllar-ne res de nou, serà impossible, per la qual cosa corre el risc de cremar-se abans de començar el seu camí. Les tensions de la campanya al Barça no l'ajudaran pas. La sanció a Giralt era innecessària, i permetrà als seus detractors acusar-lo de tics autoritaris. Laporta diu que és l'hora "dels valents": no sembla corroborar les seves paraules amb les seves decisions. La ciutadania entendria més que digués que s'hi presenta i s'estigués callat fins al juny, que no mantenir l'ambigüitat i fer declaracions cada dia. La seva actitud està creant problemes als seus potencials seguidors. La seva falta de definició impedeix que es clarifiqui el panorama electoral de l'independentisme no alineat amb ERC o CiU, i si finalment no dóna el pas, hi haurà col·laborat, i molt, a un previsible fracàs electoral d'aquesta opció política. Plantar la núvia a l'altar és un desaire difícil de superar. En definitiva, Laporta està en el seu dret d'esfullar la margarida, o de marejar la perdiu, el temps que cregui necessari, però hauria de pensar que la seva actuació condiciona i afecta moltes persones que han cregut en ell. Les seves decisions ja no són només seves, hauria de valorar-ho.