El veterà capità del R. Valladolid, de perllongada i exemplar trajectòria esportiva, Marcos, ens ha donat una autèntica lliçó a tots , als qui treballem constantment però amb el nostre silenci tolerem que molts es beneficiïn de l'esforç dels altres, per complicitat i fals ccompanyonatge i per supòsit als molts "listillos" que viuen, sota llei de la mínima contribució aprofitant-se descaradament de l'esforç i sacrifici de la resta.
Tal com s'exposa en Mundo Deportivo (9 març 2010):
"El capità del Valladolid, Alberto Marcos, es va mostrar "partidari" de deixar de costat als jugadors de la plantilla que no demostren en el camp que s'estan jugant la vida. "Deixar-los de costat? sí, sóc partidari. I si jo sóc el primer,. No vull amics. Només vull un company que el diumenge es jugui la vida per mi", va comentar. I va afirmar que, si l'hi demana el club, donaria noms, atès que va considerar que, si no, "seria un hipòcrita". Per a ell, hi ha "molts" jugadors de la plantilla que "no són conscients" del que suposa per a la ciutat que el Valladolid descendeixi a segona. "No és el mateix que vinguin, amb tots els meus respectes, el Real Madrid o Athlétic, per a la ciutat, els mitjans de comunicació o l'hostaleria suposa molt. He baixat una vegada i he vist la diferència", va recordar. En aquest sentit, va recalcar: "de nosaltres depenen 300.000 o 350.000 persones. Molta gent, fins i tot jo, puc quedar-me sense cobrar i, per la nostra covardía, moltes famílies poden anar a l'atur al descendir". I va concloure: "sento els colors i sento el Valladolid. Hi ha més d'onze que també i l'únic que cal fer és córrer. Massa poc ens ha xisclat l'afició. Queden dos mesos, i qui ho vulgui tenir clar, l'ha de tenir clar".
Ja sé que massa posaran el crit en el cel i li acusaran de ¡tot clar! ¿Com no? ¿Com s'atreveix? A desemmascarar a tants i tants que amb els seus "pillerías" cada vegada més generalitzades van deteriorant l'economia i la qualitat de vida actual de tots els quals patim tanta manca d'eficiència professional.
En aquest cas és el futbol, però aquest exemple es pot extrapolar a qualsevol altra faceta professional, o ¿no patim tots com consumidors l'evident falta de veritable professionalitat en la majoria d'ocasions? ¡Però clar, només ens queixem quan ens afecta directament! ¡Gran error! El pasotisme i la manca de lliurament professional ens afecta, i molt, a tots i ho patim diàriament amb la manca de rigor i professionalitat a la qual lamentablement ens hem acostumant.
Sens dubte la crisi ens posarà a tots en el nostre lloc i si no és així, serà el principi d'una lamentable fi. ¡Bravo Marcos! Fan falta molts com tu, en aquest país, que desemmascarin als qui ens posen -amb la seva apatia- pals en les rodes de l'autèntic progrés i que són un autèntic llast.
