Roures, l''enemiga' de Garzón, s'aparta de les deliberacions sobre la seva suspensió
Agències.- La vocal del CGPJ Margarita Robles ha decidit apartar-se voluntàriament de les deliberaciones sobre la possible suspensió de Baltasar Garzón després que el jutge de l'Audiència Nacional la recusara per haver demostrat, al seu entendre, una "enemistat manifesta" vers ell.
Robles ha decidit abstenir-se a través d'un escrit en el qual nega tenir una "enemistat manifesta" amb Garzón però admet que ambdós van coincidir en la cúpula del Ministeri de l'Interior en els anys 90.
De forma complementària, la Comissió Permanent del CGPJ ha decidit paralitzar l'expedient obert al jutge de l'Audiència Nacional fins que es resolguin les altres dues recusaciones sol·licitades pel magistrat, en concret la dels vocals Gema Gallec i Fernando De Rosa, vicepresident del Consell.
En la reunió mantinguda aquest matí, la Comissió Permanent de l'òrgan de govern del Poder Judicial ha donat trasllat a aquests dos vocals afectats de l'escrit presentat el divendres passat pel jutge Garzón.
Serà el Ple del CGPJ, fixat per al pròxim 24 de març, el que haurà de decidir sobre les recusacions del jutge. A més, aquest òrgan haurà de nomenar a un substitut per a Robles al si de la Comissió Permanent de cara a les deliberacions sobre la possible suspensió de Garzón.
Una vegada es resolguin les recusacions, el Consell tornarà a activar l'expedient obert al jutge Garzón per les tres causes obertes contra ell en el Tribunal Suprem. El cas podria ser tramitat tant per la Comissió Permanent com directament pel Ple de l'òrgan de Govern del Poder Judicial.
Enemistat manifesta
En l'escrit de Garzón, a més d'acusar al PP d'estar darrere de la "cruel campanya de desprestigi" que l'ha dut a la vora de la suspensió, el magistrat sol·licitava l'abstenció de De Rosa, Robles i Gallego per haver demostrats una "enemistat manifesta" cap a ell. A més, Garzón va anunciar que, de no abstenir-se, demanaria la recusació formal dels tres vocals.
En el cas de De Rosa, Garzón assegurava que l'uneix un "vincle de lleialtat" i una "amistat íntima" amb el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, el que el priva "de l'objetividad necessària" per a decidir sobre la seva suspensió.
