Un llibre amb la particular història del pelegrí autèntic i del "jeta"
"Bon camí i bon humor"
15/07/2010
01:29
Entre amics, amants del pelegrinatge, tapes i alguna que altra cervesa, Sergio Fidalgo i Carles Valls han presentat a Barcelona el seu nou llibre, "Com sobreviure al Camí de Santiago", una singular guia i versió del viatge a Santiago de Compostel·la.
Marta Fdez. de Piñar.- Fidalgo i Valls ja es coneixien i havien treballat junts en diverses ocasions. De nou, s'han embarcat en una marxa que comparteixen en el seu últim llibre, sota el títol "Com sobreviure al Camí de Santiago". Un text que mostra, com ells afirmen, les dues ànimes amb les quals pot entendre's el Camí: la del pelegrí autèntic i la del pelegrí "jeta".

Valls, que ha peregrinat 5 vegades en els passats anys, representa a l'autèntic viatger i ha remarcat durant la presentació que para ell el Camí té el valor de l'amistat i és una manera de veure la vida de forma festiva, gaudir del país i del seu menjar. En aquest punt, arriba Fidalgo, que emula al pelegrí "jeta", per destacar les meravelles del polp i el descans de realitzar el viatge sense carregar la seva motxilla.
Amb tot, l'obra és un text ple d'enginy, bon humor i consells pràctics pels qui es decideixin a emprendre aquesta mística i coneguda aventura de tradició de la forma que prefereixin. Pels que busquen informació precisa i ràpida: els autors recomanen menjar el la caller Laurel de Logronyo, la resta de llocs apareixen entre les pàgines del llibre.
Amants del Camí
Durant la presentació, la presidenta de l'Associació d'amics del pelegrí de Barcelona, Glòria Viñals, que s'ha declarat "adepta als llibres i al Camí", també ha realitzat un petit discurs en el qual ha aconsellat realitzar el pelegrinatge al novembre, per fugir de les massificacions i les modes.
Viñals ha acudit a la cita amb Emilio i Rosa, dos col·laboradors d'aquesta associació, que han compartit amb Catalunya Press els valors i motivacions per realitzar aquesta marxa. Com a autèntics pelegrins, han destacat que el "Camí és una cosa viva i té la virtut de posar-te al costat de les persones que necessites", ja que els tres comparteixen que és un viatge que val la pena emprendre tot sol.
Tots junts han confirmat que una vegada es realitza, es torna una addicció, la motivació personal de la qual atén a les necessitats de cadascun, però han remarcat que és una cosa única. La seva recomanació: "una motxilla molt lleugera, perquè el que més pesa està en el cap del pelegrí".
I com diuen els autors: "Bon camí i bo humor".