Des d'Espanya i ara des d'Anglaterra, molts són els que agotnats darrera d'un prisma electoral interessat, s'encarreguen de carregar de bales les escopetes que després disparen a discreció contra els catalans i Catalunya, sense raons de pes, en qualsevol moment i per qualsevol motiu. Es torna a cridar al boicot contra els productes "made in Catalonia" com es fes en el passat, amb un passa-ho per la xarxa perquè democràticament i en un Parlament s'ha decidit prohibir les curses de braus. Hi ha hagut debat, fora i dins de l'hemicicle català sobre aquesta qüestió, i cadascun de nosaltres podem tenir l'opinió que vulguem, però no hi ha cap dubte que la votació i el procés han estat transparents. I no obstant això ara aquells que estan a la que salta, il·lustren les portades dels seus rotatius amb imatges i eslògans, catalanòfobs, que cansen per pesats, per reiteratius, en un ròssec que sembla no tenir fi.
Catalunya sembla haver-se convertit en un sac de boxa sobre el qual qualsevol pot descarregar amb els seus punys, les seves ires i les seves fòbies sense ruboritzar-se i sense mesurar les conseqüències dels seus actes, a tenor d'aquesta crisi que vivim, sofrim i afrontem tots sense distincions geogràfiques a nivell mundial.
Ara el setmanari britànic 'The Economist' ha decidit dedicar-nos el seu proper número amb un breu comentari que fa referència a la situació de Catalunya, a la qual qualifica com a "Terra de la prohibició", i sobre la qual es pregunta "què serà el proper" que s'il·legalitzarà, després del 'burka' i les curses de braus. Que el burka violi les llibertats de moltes dones que són obligades a portar-lo, no només a Catalunya sinó en moltes altres parts del món, sembla no tenir la importància suficient com per afrontar-ho tal qual és i que les curses de braus, per a molts siguin un maltractament animal també a nivell mundial, tampoc importa, perquè el que ven és el titular, la superfície i no el fons de les qüestions. En la mateixa línia els Pedro J addictes d'El Mundo han clarejat amb una foto dels "correbous" amb el punxant titular "així defensen CiU i ERC els drets del toro".
El consol que ens queda a tots és que en aquesta Catalunya tan pionera en tants àmbits, que obre camí i s'obre al nou, que pensa més enllà de l'avui, tenen cabuda també aquells com els a dalt referenciats, que compten fins i tot amb un púlpit sense prohibicions ni restriccions per intentar convèncer-nos a tots que la nostra realitat és una altra diferent a la que vivim cada dia. Ja se sap qui vulgui escopir a l'aire que escupi, però que després no es queixi si es mulla amb la seva pròpia saliva.
Agost ens donarà la benvinguda aquest diumenge, a tots aquells que heu començat a fer les maletes per tornar a casa, ànim, la volta a la rutina se us farà una miqueta costa amunt, però res que no es pugui superar amb un bon gelat entre les mans. I a aquells altres que inicien el seu període vacacional, teniu cura de vosaltres mateixos i dels altres, de tots nosaltres en circular per les carreteres i descanseu perquè setembre promet resistir-se'ns a tots.
