Incendis. Relat d'un testimoni

Llegeixo les notícies d'agències i els informatius de les teles sobre l'incendi d'ahir entre Viladecans i Sant Climent.

S'insinua la possibilitat que sigui intencionat. Personalment vaig fer una trucada a la Policia Local de Viladecans, advertint sobre una columna de fum, just darrere del Camp Olímpic de Beisbol, des del carrer on resideixo, al voltant de les 11,30 hores.

Al poc temps, un columna de fum, molt més intensa, s'eleva a escassos 200 metres de la primera i en poc temps, una tercera més allunyada.

Des de casa, a les 15 hores, des de la balconada, per no cessar el soroll dels mitjans aeris, veig que a la zona oposada, a mig quilòmetre o una mica més, s'ha iniciat un altre incendi, que té un altre punt una mica més allunyat i s'estén, amb vent a favor direcció a S. Climent.

Al cap de gairebé una altra hora, a les 16,01, des de la terrassa del bloc, faig una altra trucada advertint de l'inici a un altre mig quilòmetre, en direcció oposada i prop de la caserna de bombers de San Climent, de tres focus consecutius, separats entre si en molts metres i llocs de difícil accés pels pendents i que no tenen cap línia elèctrica, com els altres. Més tard s'afegeix un quart focus.

Gairebé es pot afirmar, i testimonis hi ha als habitatges, que l'última part, els de la falda de Sant Ramón, van veure els inicis correlatius dels quatre focus distants entre ells per més de 200 metres, que no era res casual.

Trist, lamentable, impotència entre la gent, ràbia i tots els adjectius que es vulguin. Jo ho veig com un altre tipus de terrorisme que ens afecta a tots i al que li he posat nom: terrorisme ecològic.

Voluntari o involuntari.

Tots coincidíem en el bonic que estava, tot verd, entre tant de ciment. Per desgràcia, avui clareja negre i malgrat la pluja caiguda aquesta matinada, encara fumejant.

Enorme esforç dels mitjans aeris i encomiable la labor dels terrestres, amb un poble, Sant Climent, incomunicat per tenir les dues carreteres d'accés tallades temporalment.

Les administracions públiques s'han de prendre molt més seriosament el tema forestal. Els usuaris de les zones forestals, ser conscients del que ens juguem, a veure si entre tots, aconseguim tenir una naturalesa millor, més neta i de la que puguem gaudir nosaltres i els nostres successors. I per als autors, voluntaris o involuntaris, que tot el pes de la llei i la justícia, caigui sobre ells.