Els d'Antifrau s'han quedat en terra de ningú, sense atrevir-se a dir el que realment pensen, sobre la manera en què Convergència s'ha finançat durant el període Millet, una etapa, en la qual els diners, van anar d'un a un altre costat omplint butxaques, pagant viatges i malbaratant-se sempre a mans plenes. I no obstant això, els dirigents del partit de Mas, somriuen d'orella a orella i es treuen el mort de damunt com ja vàren fer en els temps de Banca Catalana, on van tornar a fallar els jutges, aquells que menjaven amb algun de nosaltres els periodistes en el Chipén, bramant contra Pujol, i després, votant perquè el president sortís exculpat d'uns càrrecs que també semblaven clars i rotunds. Avui la història escrita pels vencedors, o si ho prefereixen, els exculpats, ens diu que allò va ser una maniobra política que van tramar els socialistes amb l'ajuda dels fiscals "chusqueros" Mena i Villarejo per posar a la presó al Molt Honorable. Quan passin uns quants anys més, i estiguem tots calbs, coneixerem la veritable història i la naturalesa de l'espoli que es va perpetrar per part d'uns senyors, que van fer del poder l'instrument ideal per convertir Catalunya en la seva finca particular. Ara passa el mateix, i tot pinta que el Jutge Solaz, que podria posar els punts sobre les i, no té la intenció d'accelerar el seu ritme d'instrucció, encara que l'hi diguem tots els dies. Per fer-ho, alguna companya seva ha estat sancionada vergonyosament pel Consell del Poder Judicial. I amb aquestes i altres armes, que sonen a omertá, els qui poden guanyar les properes eleccions i governar-nos, pensen sortir-se amb la seva, encara que a alguns, això ens sembli un sobirà despropòsit, impropi d'un país com el nostre. Però, de moment, és el que tenim.
Manuel Fernando González
Editor i director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
direccio@catalunyapress.cat
