l'ARMHC valora el reglament de la Llei de Fosses i la tasca del Tripartit
Memòria històrica: 'a Catalunya s'ha fet un pas endavant mentre l'Estat ha estat aturat'
X. Prera.- El dia en què el Govern ha aprovat el reglament de la Llei de Fosses, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica a Catalunya (ARMHC) ha valorat aquesta mesura i el treball fet pel Tripartit en aquesta matèria. “Aquí s’ha fet un pas endavant mentre a la resta de l’Estat s’està aturat o s’ha anat enrere”, afirmen.
El portaveu de l’entitat, Josep Maria Pi, ha destacat l’aprovació del reglament de la Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes.
El text regula les condicions i procediments per a la localització i recuperació de restes de persones desaparegudes i consolida el text de la llei, la primera en l’Estat espanyol en què l’administració autonòmica assumeix el cost de la recerca i recuperació dels cossos.
Pi valora la mesura, consensuada amb les entitats del sector, així com el treball realitzat pel Govern d’esquerres en aquesta matèria. “A Catalunya s’ha fet un pas endavant mentre a la resta de l’Estat l’exhumació de fosses està aturada o ha de córrer a càrrec dels familiars”.
L’ARMHC està satisfet amb el treball realitzat, tot i que el compromís d’un govern autonòmic “potser arriba una mica tard”, ja que cada vegada són menys els testimonis vàlids per a la identificació de fosses comunes. “La gent que amb la seva memòria oral pot dur-nos als llocs on hi ha gent enterrada és cada cop menys, i el temps corre en contra”.
Pi, no obstant això, és conscient, perquè ho ha viscut en primera persona, de la dificultat d’arrencar a les administracions compromisos sòlids en matèries com aquesta, que susciten la ira de certs sectors de la societat “contraris a la memòria”.
És per això que, malgrat que el Tripartit ha aprovat aquesta normativa, no està segur que la recuperació de restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme estigui “blindada” si hi ha un canvi de govern a Catalunya.
“Sabem, i el procés de Garzón és un exemple, que sempre hi ha persones i entitats disposades a aturar els processos de recuperació de memòria”, afirma Pi. I no descarta que hi hagi a Catalunya processos semblants d’estancament o involució si el futur govern vira a la dreta.
Ampliació del cens i dignificació de fosses
El reglament aprovat pel Govern regula les eines per a fer possible una millora en la cerca de cossos. Entre ells, el cens de desapareguts, que ja inclou dades de 3.658 persones desaparegudes a petició d’un familiar i serà consultable via telemàtica d’acord amb la legislació vigent, on ja se’n han registrat 179 i es treballa per comprovar l’existència d’una seixantena més.
El reglament també preveu que el Govern, d’acord amb les entitats municipalistes, impulsi un protocol d’actuació per a dignificar les fosses comunes als cementiris municipals. Entre les pròximes actuacions es preveu la dignificació de la fossa del cementiri de Lleida, que es realitzarà a la tardor.