La mort de l'amor

Les xifres parlen que el concepte de parella està canviant: Aquesta setmana s'ha conegut que el nombre de fills fora del matrimoni s'ha multiplicat per quatre en els últims 20 anys i l'any passat el nombre de divorcis va superar el de noces. Alguns pensaran que l'amor s'està morint. Que es perd el romanticisme i les parelles cada vegada duren menys.

Però això són anàlisi banals. La culpa la té la dona, o millor dit, la dona ja no té perquè aguantar situacions insostenibles. La seva entrada en el mercat de treball li ha permès veure el món des d'una altra perspectiva que la de les quatre parets de casa que havien d'estar netes per quan arribés el marit. Ara les relacions poden sostenir-se en la igualtat dels cònjuges i si hi ha una part dependent, aquesta acostuma a ser la masculina.

La dependència de la dona dels ingressos del marit o la visió tradicional de la família, més el pes de l'entorn impedia a moltes plantejar-se el divorci com una alternativa. Ara les coses han canviat. El sexe no és motiu de discriminació a l'hora d'estudiar i elles ja no se senten inferiors.

Potser la dona no sigui la que estigui matant l'amor, sinó la que ho està salvant. Salvat de la mort a la resignació, de relacions equivocades o acabades, i donant lloc a noves oportunitats de trobar aquest algú amb qui compenetrar-se especialment.

Sempre hi haurà gent que busqui coses diferents o que es conformi, però els inconformistes tenen ara l'oportunitat i el repte de trobar el veritable amor o idear la seva pròpia definició d'ell, però sense resignar-se en els assumptes essencials. Vull pensar que la passió està més viva que mai i que moltes parelles actuals són més autèntiques que les d'abans.