IDEES I SOLUCIONS

Ja tenim data per a les eleccions a Catalunya. Se suposa que tothom es posarà a treballar a partir d'ara per guanyar-les. El President ens ha demanat poques coses, però totes elles amb sentit: Idees i Solucions. És de suposar que, per a alguns, això del joc net és un llenguatge de marcians i que intentaran deixar als seus adversaris a l'alçada de les sabates. Em crida l'atenció que PSC i Convergència no volen que el PP creixi electoralment, potser perquè tenen memòria i no perdonen als quals han deixat el nom i l'Estatut de Catalunya pel terra. La veritat és que els de Rajoy tenen un electorat fidel i ja veurem si el fluctuant els castiga tornant a votar a Ciutadans. Aquesta vegada, el cartell independentista està saturat amb Esquerra, Laporta i Carretero, a més de ¿Convergència? Iniciativa sap que els seus, que són pocs i guerrers, no l'hi fallaran. I el gran dilema són els votants del PSC. Si el partit de Montilla aconsegueix mobilitzar el seu electorat, hi haurà com a mínim empat o victòria per la mínima. Les enquestes diuen el contrari. També es van equivocar amb Jordi Pujol en la primera legislatura. Així que, anem a les urnes i votem a qui considerem que millor ens representarà i no ens deixem enganyar per allò del Tripartit si o tripartit no. Això és passat recent, i només interessa als que volen reeditar una nova versió dels vint-i-tres anys en el poder, en el qual van poder dir que Catalunya era la seva finca particular. Ahir, al veure per televisió a Mas amb nou senyeres darrere, un no pot més que somriure davant semblant excés, que sona a monopoli del catalanisme i fins i tot, si m'apuren, a tic totalitari. Per cert, m'agradaria saber qui va ser el 'pelanas' del Govern que va filtrar a El País i a La Vanguardia la data electoral que van publicar trenta minuts abans que el President fes la seva declaració institucional. Veuen com ja no es pot repetir el Tripartit?

Avui m'acomiado amb el sentiment partit per la mort del gran Joaquín Soler Serrano, amb el qual alguns vam tenir la sort d'aprendre l'art de l'entrevista. Déu li beneeixi per haver-nos donat tant. Mor pobre i mentre a la gent de la ràdio segueix sense preocupar-nos com és la sort que corren els que ens van donar tant i van fer que aquesta professió fos un art.


Manuel Fernando González Iglesias
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es