No tot val

S'ha fet esperar, però per fi ja tenim data per acudir a les urnes. I ha estat anunciar-la perquè es deslligui sense més preàmbuls la batalla pel control de la plaça Sant Jaume. No convé perdre de vista que es tracta d'una contesa amb dues etapes. La primera, la que ara comença; i la segona, la que vindrà la propera primavera. És tant el que uns i uns altres es juguen que a un no li estranya que el retronar dels canons ja sigui ensordidor. En uns altres temps, l'artilleria pesada no entrava en lliça fins a ben entrada la campanya, quan la infanteria ja patia el desgast del cos a cos. Ara, la guerra és sense caserna i no entén de regles ni de bones maneres. Que Ramón Tremosa, l'eurodiputat de CiU, compari al president Montilla amb Hugo Chávez pot resultar xocant. Però que ho situï en l'òrbita del franquisme sociològic ratlla l'insult. Tremosa no li fa cap favor a Convergència llançant aquest tipus de diatribes: són impròpies d'un partit seriós, democràtic, centrat, responsable i respectuós. Però, sobretot, són innecessàries. Els nacionalistes tenen el camí cap al Palau de la Generalitat tan buidat que només els errors propis podrien volatilizar l'ampli avantatge que li atorguen les enquestes. Per les reverberacions incendiàries, els partits disposen d'altres instruments. Heus aquí les joventuts, els autèntics boines verdes de la política. En els temps que corren, els ciutadans volen, primer de tot, sensatesa.