QUINA DECEPCIÓ

Llegint les diferents notícies que ens porten avui els mitjans, em trobo una que, veient el titular, m'ha cridat l'atenció. Després, quan l'he llegit, m'ha decebut. No pel fet, si no pel que jo entenc que han de ser les prioritats. Llegeixo que s'efectua una operació policial a 14 països europeus contra l'intercanvi d'arxius.

Al principi vaig pensar, ingenu de mi, que per fi la justícia europea, s'havia engegat per combatre el frau fiscal, perseguir als defraudadors fiscals, eliminar d'una vegada els paradisos fiscals, destapar els comptes opacs i controlar els moviments de capitals, el seu recorregut i la seva estació de terme.

Quan llegeixo que el que han perseguit són llocs que pengen, posen a disposició, obres protegides, m'entra una sensació estranya, no sé, com agredolça. Estic molt d'acord que els drets d'autor, la propietat intel·lectual, ha de ser protegida, conformement a uns cànons justs ja que afecta al treball d'artistes, d'autors que s'han esprés el cervell per delectar-nos amb el seu art, amb les seves obres. Totalment d'acord.

Diuen que, de moment, aquesta operació policial no afecta a Espanya, encara que no es descarta en un futur. Jo, personalment, estic d'acord en acabar amb la pirateria a internet, però també estic d'acord que no m'han de tractar com un presumpte delinqüent, cobrant-me un cànon, quan compro CDs o DVDs verges, per si de cas se m'ocorre omplir-los de música. Que em cobrin un cànon per comprar-me un mòbil que, presumptament, pot portar música. D'altra banda, estic totalment en contra de l'obscurantisme de les societats de defensa de la propietat intel·lectual. Les llistes d'autors associats a aquestes entitats, haurien de fer-se públiques, així com la recaptació que fan de drets d'autor, així com el repartiment que fan d'aquesta recaptació. El que trobada inconcebible són els sous d'alguns dirigents d'aquestes associacions per gestionar aquests drets. Penso que els comptes han d'estar clares i ser públiques.

Com també estic convençut que el frau fiscal, els paradisos fiscals, els comptes opacs, els moviments de blanqueig de diners, han de ser perseguits i combatuts amb més ferotgia si cap. Pel senzill motiu que afecten a milions de persones dels països europeus i a les seves economies. I, sobretot, a les polítiques socials dels més desfavorits. Potser les prioritats de la justícia i de les quals jo entenc, no són les mateixes. Que els drets socials de milions de persones són inferiors als drets de la propietat intel·lectual.