Sensibilitat

Em trobo, en aquest dia plujós d'un setembre que s'ha disfressat de tardor, amb el cor "partío" entre dos sentiments que, després de molts anys d'exercir l'ofici, em persegueixen sense pietat i em temo que me'n aniré d'aquest sense resoldre la disjuntiva.

D'una banda, després d'exercir en els anys foscos de la dictadura, defenso a capa i ploma (mai vaig usar espasa) la llibertat del periodista per explicar quant estimi oportú per molest que resulti; de l'altra, em turmenta la idea que, en honor d'aquesta llibertat, es fereixin sensibilitats per allò publicat, radiat o televisat.

Aquest fantasma se'm va aparèixer anit quan Tele5 va emetre el seu treball sobre l'accident de Barajas. La cadena va exercir el seu dret a posar en antena els continguts que puguin ser de l'interès de la seva audiència; va exercir el seu dret amb menyspreu cap als que van viure la tragèdia en primera persona i que van acudir a totes les instàncies per evitar l'emissió.

Ha de ser que sóc un mal cronista, que no tinc ni vaig tenir els vímets necessaris per exercir aquest maleït ofici, però el meu cor va estar del costat dels perjudicats i vaig apagar el televisor pensant en ells.