Els polítics guanyen massa?

És un lloc comú que els polítics guanyen massa per al treball que realitzen, clixé alimentat per vergonyoses situacions com algun càrrec públic enxampat en una presumpta trama corrupta admetent que està en política per folrar-se, i amanit amb la falta de transparència del que guanyen realment a final de mes un polític en actiu. Sense anar més lluny, en un programa de la televisió pública que pretén ser un paradigma de l'acostament dels polítics a la ciutadania, Tengo una pregunta para usted, el propi Rajoy, que no és un qualsevol sinó aspirant a President del Govern, era incapaç de confessar el seu sou mensual, envaït per un sobtat atac de vergonya.

Alguns parlaments autonòmics, així com el Congrés i Senat, han aprovat lleis de transparència en virtut de la qual els triats democràticament han de fer públics anualment la seva declaració de béns i els ingressos declarats anuals. Tampoc és que ajudi massa, atenent a les crítiques que van rebre els ministres del govern per part del Partit Popular, arribant fins i tot a airejar la cuasi-delictiva sospita que alguns membres del consell de Ministres estaven posant els seus béns a nom dels seus familiars directes per eludir a Hisenda i a la declaració pública de béns que els trauria les vergonyes de les quals no s'han lliurat polítics com Jaume Matas amb el seu palauet mallorquí a tot luxe en el qual l'anècdota que ha quedat instal·lada col·lectivament és la de les escombretes de water a 200 euros la peça.

Amb la finalitat d'evitar aquestes sospites, Javier Arenas ha proposat que els membres del govern de la Junta d'Andalusia declarin el seu patrimoni i els seus ingressos anuals, així com els dels seus familiars. Una proposta de trasparencia inèdita a Espanya, doncs a aquesta columnista no li consta que s'hagi dut a terme a cap Govern autonòmics del PP, ni a cap Parlament autonòmic on el Partit Popular tingui majoria absoluta, i són uns quants.

Recentment hem conegut que Maria Dolores de Cospedal gana a l'any més de 240.000 euros, procedents en la seva majoria del seu sou com a nombre 2 en el PP (167.864 €), 43.771 € corresponen al seu sou com a senadora més 25.538 € en concepte de despeses, i altres 3.560 € dels triennis corresponents al seu lloc de treball en el Ministeri de Justícia. No és nou, ja vam tenir la corresponent dosi d'aquesta repetitiva polèmica a conte del sou de Leire Pajín, precisament atacat per l'ara contrita Cospedal quan és el seu compte corrent el que està en dubte.

És feroç crítica ciutadana que repeteix constantment que els polítics no tenen ni idea dels problemes que afligeixen a la gent del carrer, i que si cobressin 1.000 euros al mes i amb això haguessin d'apanyar-se un altre gall ens cantaria a tots, com si el fet que els nostres governants fossin mileuristes comportés que llavors sí posarien fil a l'agulla per solucionar els problemes que comporten ser mileuristes (preu de l'habitatge, encariment dels productes bàsics, dificultat per conciliar vida familiar i laboral, baixa taxa de natalitat, etcètera, etcètera). Fins a tal punt està interioritzat en la societat que els polítics han passat a ser, onada rere onada, el tercer problema ciutadà segons les enquestes del CIS. No és que siguin part de la solució: és que són part del problema.

És la política una activitat professional ben remunerada? En determinats nivells és indubtable que sí, encara que com totes les generalitzacions és una afirmació injusta.

Deuen els polítics dedicar-se a la política per vocació de servei públic? La resposta a aquesta reflexió escapa als límits d'aquesta columna per avui, intentaré contestar-la en aquest mateix espai la setmana que ve.