¡Ay, pena, penita, pena -pena-,
pena de mi corazón,
que me corre por las venas -pena-
con la fuerza de un ciclón!
Es lo mismo que un nublado
de tiniebla y pedernal.
Es un potro desbocado
que no sabe dónde va.
Es un desierto de arena -pena-,
es mi gloria en un penal.
¡Ay, penal! ¡Ay, penal!
¡Ay, pena, penita, pena!
Si els Quintero, Leon y Quiroga aixequessin el cap em correrien a bastonades per totes les teulades de Barcelona pel mal ús d'una de les seves cobles més conegudes, però és que no he pogut resistir la temptació de recordar la cançó que millor cantava Lola Flores per rememorar l'històric instant en el qual
el Terminator entrava ahir a un despatx de la
Generalitat per iniciar la seva
travessia del desert a la recerca d'un món nou per als mitjans de comunicació de la
Diputació.
Com ja hem escrit, veurem moltes més coses i no estarà lluny la
mà protectora del seu mentor,
Quico Homs, que sap el que vol i perquè necessita al seu paisà de Taradell. Ahir, el gallec el va enxampar
in fraganti, i va decidir explicar-ho a Vostès i, sobretot, als treballadors dels
mitjans de la Dipu, que passen ànsies i estan amb els 'congojos' per bufanda sense saber per on els vindrà el tsunami. Això de l'
ACN se suposava, però no s'esperava que estigués tan avançat. El primer
ERO que prepara a la ràdio "el traïdor" també és a punt. Seran uns quaranta els acomiadats en aquesta primera fase? Qui lo sa! La veritat és que el martell segueix funcionant i que allò de la
Terribas no és més que un
núvol de fum que amaga les veritables maniobres orquestrals a la foscor.
Yo no quiero flores, dinero, ni palmas,
quiero que me dejen llorar tus pesares
y estar a tu vera, cariño del alma,
bebiéndome el llanto de tus soleares.
Ay Pena, penita, pena….!
Miauuuuu….!