EL BARÒMETRE DE TRIAS

A l'alcalde Trías li han sortit bé les enquestes. Amb l'onada de crítiques que li estan caient al seu veí de la casa de davant per les retallades de la crisi, ell ha sortit indemne d'aquest primer baròmetre municipal, amb un aprovat alt, que li ha de saber a glòria beneïda. Sense estridències, ni moviments bruscs, Don Xavier ha sabut superar en crèdit ciutadà al seu antecessor socialista, que necessita urgentment una reflexió profunda sobre el que vol fer quan “sigui major”, o bé, deixar-li el lloc a algú que faci oposició de debò i obligui, plantejant propostes incontestables a Convergència, que aquesta li dispensi el tracte de soci preferent en la governabilitat de l'Ajuntament, com ja ha aconseguit Balmon en l'entitat metropolitana. ¿I Alberto Fernández-Díaz? Bé, gràcies, però perdut en ara dic si i demà dic no. La sensació de ridícul que ha deixat la seva afirmació formal que al gener faria govern amb l'Alcalde encara que aquest no volgués i el fiasco del seu desmentit d'urgència el marcarà durant tota la legislatura. Estava clar que ell no havia de seguir com a líder del PP de Catalunya i que l'arribada Alicia Sánchez Camacho ha estat el detonant que ha fet créixer la formació de la dreta espanyola a casa nostra, i que, si el panorama de poder no fos el que és, a Don Alberto caldria haver-li buscat nova ocupació a Madrid, que és una ciutat amb una gran vida nocturna, com bé saben els futbolistes del Madrid i de l'Atlètic. D'altra banda, les dades també ens diuen que Iniciativa segueix creixent i Portabella continua perdut en el seu laberint, on el personalisme segueix suplantant a la ideologia i així no hi ha manera de progressar. I, per rematar, una lliçó que pocs tindran en compte. En política, com en la vida mateixa, l'edat no impedeix que les persones ocupin llocs de rellevància, on, gairebé sempre, la seva experiència els ajuda a gestionar millor i amb això aconsegueixen que la gent percebi el seu treball i ho aplaudeixi majoritàriament, sense fer el menor cas a aquests perjudicis ximples, que tant dany han fet a la nostra economia i a la vida familiar. Com Trías ha demostrat en aquesta enquesta, a partir dels cinquanta, les persones no estan perquè se les prejubili sense remissió, sinó per treballar eficaçment i a ple rendiment. Si així féssim en totes les professions, segurament tindríem menys atur i, sobretot, menys ximples de la figa manant amb reconegudes dotis d'incompetència en despatxos des dels quals provoquen amb les seves decisions el fracàs de les seves empreses o dels negociats que uns altres hagin deixat a les seves mans.