RUIZ, PRAT, BAGÓ……

Els que han tingut l'oportunitat de seguir el nostre diari d'una forma regular, hauran pogut llegir durant la passada legislatura i, en diverses ocasions, articles i informacions sobre la gestió de la Consellera Geli i part del seu equip, molt crítiques i fins i tot feridors, especialment durant l'últim any del seu mandat. El col·lectiu Isidoro, que agrupa a un escollit grup de “periodistos i periodistes” de diferent ideologia, entre els quals naturalment em trobo, ¡faltaria més!, li ha dedicat a "la de l'escarola,” que és com ha anomenat afectuosament el gatet a Donya Marina, cada “gatada”, que encara alguna circula, de mà en mà, entre els professionals del sector sanitari. Aquesta mateixa tendència i tracte, ho hem seguit amb l'arribada del Conseller Boi Ruiz, qui, de forma excessivament precoç, ens va donar mostres del que d'ell podria esperar-se després del seu pas per la patronal de la sanitat privada. I en aquestes estem a dia avui, amb una tensió social molt aguda pel que fa a l'atenció sanitària i a la contínua retallada de la despesa en detriment de la qualitat assistencial, i com no, amb els corresponents pals que des d'aquí repartim molt al nostre pesar. Aquesta ha estat i seguirà sent la forma de veure aquest tema, en el qual encara que ens donin des de totes parts, seguirem defensant als nostres conciutadans i el seu dret a una salut pública digna i eficient, com és la nostra obligació. Dita la qual cosa, ara volem assenyalar-los que, en aquests moments, a l'“escenari del crim”, que diria el meu admirat Poirot, han aparegut altres col·legues que estan descobrint amb les seves investigacions unes coses que a aquest periodista li estan deixant estupefacte, perquisicions que ja han provocat una denúncia davant la Fiscalia i, a més, alguna que altra dimissió forçada. Avui, els deixo sota aquestes línies una nova peça que ha escrit el que en temps de Pujol va ser el primer Director de Tv3, amb Lluis Prenafeta cofundador de L'Observador i que ara publica en el Diari de Girona duríssims articles contra el cap dirigent de la sanitat convergent. Em refereixo naturalment a Alfons Quintá. I com una cosa no va sense l'altra, a la seva opinió s'uneix la d'un altre col·lega de Girona, Albano Dante Fachin, qui ha col·locat en la seva publicació/blog “Cafè amb Llet” altres informacions que posen els pèls de punta i que ha recollit el propi Quintá però també el digital sanitari Dempeus, que com a Vostès podran suposar, s'ha llegit en nombrosos Hospitals i no pocs CAPS de Salut. Si Vostès es miren el que s'ha escrit, entendran moltes de les coses que estan passant aquí a Catalunya amb la Sanitat pública. Si són tan ximples com el qual els escriu aquestes línies, no entendran res, perquè resulta difícil d'assimilar que algú estimi al seu país i sigui capaç de deixar a malalts i personal sanitari en precarietat econòmica, mentre uns trinxeraires es dediquen a guanyar molts diners sense que ningú els hi ho impedeixi. Jutgin Vostès, que per a això són lliures i estan lluny de les pressions que tant condicionen el treball dels periodistes. I si ho tenen clar, indignin-se….. que alguna cosa queda.


Enllaç article Alfons Quintá
Enllaç articl Albano Dante Fachin


Manuel Fernando González
Director i Editor
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es