TORNEN LES MOTXILLES

El que va tirar la pedra ha amagat després la mà. Em refereixo al líder convergent que li va donar l'ordre expressa a Salvador Esteve, actual President de la Diputació de Barcelona, perquè tragués a la llum el tema de les famoses motxilles que avui són objecte d'investigació de la Fiscalia a instàncies de SI, que li han seguit el joc als seus cosins nacionalistes, pensant que aquests no s'arrugarien en el seu 'órdago a la grande', que després ha resultat ser un 'órdago a la chica'. Don Salvador, que no és amic d'embolics, ha donat la cara, la hi han partit els socialistes i ha provocat un monumental embolic, que si acaba malament, processarà a quatre Presidents de la Diputació de Barcelona, un dels quals també ho ha estat de la Generalitat, per no voler perjudicar a uns quants treballadors de tot l'arc ideològic, inclosos convergents. Res hauran tret de profit, personal ni polítics, en un decret copiat d'un altre similar en la Generalitat, que mai va ser qüestionat en ple i que els funcionaris de carrera, o sigui, els que rendeixen homenatge legal a l'Estat, tampoc van qüestionar, fins que, ¡oh miracle! es va produir el pacte de govern del palau provincial entre populars i CiU. És com si algú volgués treure petroli en el Riu Tinto, un lloc del que solament pot extreure's coure de gran qualitat, com tothom sap des que els iberos, 3000 anys abans de Crist, van començar a fer-ho sense cap classe de problemes. Fa mal Solidaritat Independentista a acudir als tribunals? Doncs no, està en el seu dret si creu que el que ha passat a la Diputació amaga un delicte contra la Hisenda Pública. Ara bé, a primera vista, això fa pudor d'una altra cosa, o sigui, a oportunisme polític sorgit al deixant del “descobriment” del President Esteve qui, per cert, va enviar des del primer moment a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat la documentació pertinent, perquè aquesta emetés un dictamen sobre l'assumpte, opinió que encara no es coneix públicament i que, naturalment, ha causat la natural expectació. Per més INRI, el diari que va rebre en primícia, com no podia ser d'una altra manera, la filtració interessada, ha matisat en els últims mesos les seves informacions a tenor de la capacitat que ha tingut a poder aprofundir en un tema que sona cada vegada més a focs d'artifici que a un genuí cas Gürtel a la catalana. Quan la Comissió digui el que hagi de dir, tant de bo ho faci aviat, llavors sí sabrem si els Tribunals han d'actuar d'ofici, o bé han de retornar l'honor perdut a quatre polítics als quals se'ls ha qüestionat públicament la seva honorabilitat sense concedir-se'ls, per part d'alguns, el benefici del dubte.



Manuel Fernando González
Director i Editor
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es