El PP col·loca a Ricard Fernández en la Presidència del Consell de BTV

Aquest Consell conformat per cinc professionals de dilatada trajectòria al món audiovisual ho completen Vicenç Villatoro, Albert de Gregorio, Isona Passola i Jordi García Soler. I en relació a la Presidència està és de caràcter rotatori, entre tots els seus membres durant els sis anys de mandat.

Segons el Reglament d'Organització i funcionament de BTV retribució d'aquests consellers, es realitza mitjançant la percepció de dietes per assistència a cadascuna de les sessions del Consell, i el total anual no pot sobrepassar, 2,5 vegades el salari mínim interprofessional anual fixat per la legislació vigent. És a dir, que si Salari Mínim Interprofessional per aquest 2012 ha quedat fixat en 641,40 Euros, com a màxim cadascun dels seus membres d'aquest Consell cobrarà en concepte de dietes, 1.603,50 euros per sessió, o el que és el mateix, 19.242 euros a l'any.

La trajectòria de Ricard Fernández Deu

Professional dels mitjans de comunicació, va ingressar per oposició en Ràdio Nacional d'Espanya en 1969 i la seva trajectòria ha estat molt lligada a Televisió espanyola, on, des dels anys setanta ha treballat en nombrosos programes, des de l'espai divulgatiu Temes (1974), al Telenotícies (1976-1977) o 300 Milions (1977).

A més va conduir el primer Telenotícies en català en el Centre Territorial d'aquesta Comunitat Autònoma, i en 1981 va ser Director del Centro emissor de Catalunya de Ràdio Nacional d'Espanya, on més tard i fins a 1988 realitzaria el programa Aquí t'espero.

En 1989 va participar en el controvertit programa Tribunal Popular, en el qual es debatien sobre diferents temes d'actualitat, amb la mecànica d'un judici. Fernández Deu, actuant com a advocat defensor, contraposava els seus arguments als de Javier Nart, que exercia de fiscal, mentre Xavier Foz feia el paper de jutge. El programa es va mantenir en pantalla fins a 1991.

Dos anys després, va recuperar el format d'un vell programa de TVE, en el seu moment presentat per Federico Gall amb enorme èxit: Aquesta és la seva vida. El projecte, no obstant això, no va aconseguir molta repercussió i només es va mantenir unes setmanes en pantalla.

La seva següent incursió televisiva va ser Audiència Pública (2000), que pretenia reprendre la idea de Tribunal Popular, de nou amb Javier Nart encara que en aquesta ocasió en Antena 3. El programa va ser retirat a les poques setmanes de la seva estrena per la seva escassa audiència. També ha fet incursions al món de la política. Va aspirar a ser candidat pel PP a l'alcaldia de Barcelona en les Eleccions Municipals de 1999 (finalment ho seria Santiago Fisas) i en la Legislatura 1999-2003 va ser triat Diputat del Parlament de Catalunya per les llistes del Partit Popular.