Va escriure aquest diumenge, la defensora del lector d'El País, Milagros Pérez Oliva, sobre el reportatge publicat en El País Semanal, “Chacón & Companyia”, i que ha provocat nombroses queixes posat que totes les fonts eren anònimes i no es va oferir a la candidata socialista l'oportunitat de donar la seva versió.
En el seu article Milagros Pérez afirma “crec que el diari té el dret i el deure escrutar a qualsevol candidat i d'explicar el que ocorre en els secrets de la política, no sempre evident. Però crec que en aquest cas l'article emmalalteix d'una sèrie de manques formals que justifiquen les crítiques dels lectors. En primer lloc, té un component opinativo que va més enllà de la interpretació. Aquesta ha de basar-se en fets comprovables. L'autor del text sembla assumir les posicions de les fonts i abunden les expressions descalificadoras i de sospita, com a "PSOE, SA" "o Chacón ven", que alimenten la impressió de bel·ligerància. Però el que crec que fa el text més frèvol és el fet que totes les fonts que apareixen siguin anònimes. Crec que no es pot dir d'una de les persones citades que "odia a José Blanco i a Rubalcaba" basant-se només en "un segons diuen"” .
A més en relació a les queixes rebudes sobre l'ús excessiu de les fonts anònimes la defensora d'El País li dóna la raó als lectors que aquest ús “ha d'estar molt justificat. No hi havia cap font disposada a donar la cara? Per què no s'enjudiciava també aquesta circumstància? Crec que s'hauria d'haver fet un major esforç per identificar a els qui emetien tan greus opinions. En cas contrari, com podia el lector concloure que eren crítiques fundades i no meres insídies? En tot cas, el Llibre d'Estil estableix clarament que "en els casos conflictius, cal escoltar o acudir sempre a les parts en litigi"”, cosa que segons la seva semblar no s'ha fet.
En definitiva segons ella “la disputa per la secretaria general del PSOE és un esdeveniment molt important. Els responsables de Domingo haurien d'haver avaluat el descrèdit que un text amb aquest enfocament i aquestes manques metodològiques podia produir al diari, doncs era previsible que pogués ser interpretat com un atac partidista destinat a erosionar a Chacón i beneficiar a Rubalcaba. I més quan, per les circumstàncies del cas, podia induir, a més, la sospita que el diari incorria en conflicte d'interessos”
Article de la defensora d'El País
Article Chacón & Companyia