Una altra final pel Barça

Llavors va guanyar el Barça, però encara queda molt per saber qui substituirà al Reial Madrid com a campió de Copa, i no va ser res fàcil pel Barça guanyar-se el dret a intentar-ho. L'1-1 de l'anada deixava tot obert i el València va estar prop de marcar, alguna cosa que va evitar un providencial Pinto, mentre que el Barça es va sobreposar a un mal inici per imposar el seu futbol i, amb paciència i perdonant potser massa, posar un 2-0 en el minut 80 que va donar la tranquil·litat a la parròquia blaugrana.

El partit va estar controlat pel Barcelona pràcticament durant els 90 minuts però el València, seriós a dalt però molt fluix i indecís enrere, va sortir molt fort i va posar en destrets a la saga barcelonista deixant gelat al Camp Nou. Emery va repetir el 4-2-3-1 i Guardiola no va picar, deixant a Puyol en la banda dreta per cobrir les sortides de Mathieu i Alba, que no van crear tant perill com a Mestalla.

La gran pressió valencianista a la primera cambra d'hora va ser clau perquè el Barça no estigués per res còmode sobre la gespa, i sobretot les passades a l'esquena dels centrals blaugranas. Va ser un detonant en tota la trobada i sort van tenir els locals de la inspiració d'un Pinto als mà a mà malgrat que va provocar algun 'ai' en la graderia en altres accions.

No obstant això, el perill del València a l'inici es va dissipar de cop, i ho va fer amb el gol en el minut 15 de Cesc Fàbregas, que no només pel gol va fer aquesta nit un dels millors partits després de la lesió que li va tallar el ritme. El d'Arenys va moure bé a l'equip, va anar un suport total per a Xavi i es va atrevir a pujar a l'atac en tot moment, recordant al 'gunner' que va anar.

Amb el gol de Cesc, una obra mestra de definició amb l'exterior en aixecar la pilota i superar a Diego Alves (malament en les sortides, bé la resta del partit), el partit va canviar. Messi, l'assistent d'or, va liderar una reacció que va consistir a retenir la pilota i mirar a dalt amb criteri, sabent que era el València qui necessitava els gols, i va fer oblidar el golazo que a punt va estar de marcar Feghouli, després expulsat per un manotazo a Puyol.

Si el Barça no va poder sentenciar abans el partit, i amb ell l'eliminatòria, va anar a causa de les intervencions d'Alves, a les imprecisions dels seus jugadors davant el meta brasiler, i al fet que el València va tancar bé els espais. Així, els minuts anaven passant i el nerviosisme creixia en la graderia, si ben era únicament per la possibilitat d'anar a la pròrroga amb un gol del València.

Aquest no va arribar, malgrat que va disposar de bones ocasions en les botes d'Aduriz, a punt d'aprofitar una fallada en la sortida de Pinto, al que Mascherano va salvar els mobles. No obstant això, no va arribar a acorralar al Barça i els culés van aprofitar, en l'enèsima ocasió, per posar el 2-0 en el marcador i aconseguir la passada a la final.

Això sí, el partit va poder tornar a sofrir un canvi de guió de no ser per una doble parada salvadora de Pinto gens més sortir del descans. El gadità va estar excel·lent en un un contra un d'Alba que va superar a Puyol per velocitat a la seva esquena i després va detenir el cabezazo d'Aduriz, que va substituir a un Soldat que no va poder jugar per grip, i el seu equip ho va notar.

Ja amb un menys, el València no va poder ni jugar a l'heroica, doncs el gol de Xavi va acabar amb el seu somni copero. El de Terrassa va culminar una bona jugada col·lectiva en què Alexis va assistir a Cesc, que la va enviar de primeres a la dreta perquè Xavi afusellés a Alves, que no va poder fer gens. Fins al final del partit, premi per a Andrés Iniesta, que va tornar a saltar al terreny de joc després de la lesió, i per a un canvi de canterans amb talent entre Conca i Tello, que com el de Fuentealbilla va passar desapercebut.