ECOM NO NECESSITA RESCAT, PELS DÉUS DE L’OLIMP!

La segona edició del Diccionari de l‘Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix el terme eufemisme com: Mot o locució d’expressió suau, atenuada, en lloc d’un de dur, inconvenient o desplaent.

Recentment, hem d’agrair a la dreta la seva contribució lingüística absolutament desinteressada, les seves enginyoses aportacions a l’àmbit de l’eufemisme. Ha elevat “l’expressió suau i atenuada” a la categoria d’obra d’art.

“Para muestra un botón”:
Situació certament difícil i complicada, conjuntura econòmica adversa, desacceleració, deteriorament del context econòmic, ajustament, escenari de creixement debilitat, debilitat del creixement econòmic, difícil moment conjuntural, empobriment del conjunt de la societat, etc. etc. etc.

Aquesta exhibició d’imatges, conceptes i valoracions resulta difícil d’entendre. Pràcticament, has de tenir un màster en lingüística per comprendre la realitat que veritablement descriu. D’aquí la perillositat implícita que conté. La ciutadania, en el supòsit que no entengui el significat real, acaba per donar-li un significat positiu. No s’adona que l’eufemisme constitueix la perversió del llenguatge.

Els eufemismes més sentits en matèria econòmica, i sens dubte els més prostituïts, han estat préstec favorable, ajuda, suport financer o línia de crèdit aprovada per l'Eurogrup.

La realitat que emmascara aquest recent conjunt de girs, expressions i tecnicismes no és una altra que la de “rescat de la banca”. El govern, el de casa nostre i el del país veí, s’emparen en múltiples eufemismes per esquivar la paraula "rescat". Però no oblidem que el “rescat” té un preu. Ara caldrà veure les “reformes estructurals” (retallades, se’n diuen en realitat) que s’hauran d’aplicar per pagar-lo.

L’acció de rescatar, en aquest context, és fruit de la mala gestió dels directius de les diverses entitats bancàries implicades i, fins i tot, de la malversació dels dipòsits que gestionen. Per molt que hom ho vulgui suavitzar, la realitat és aquesta. I, a més a més, els “retiren de la gestió” sense demanar-los responsabilitats. Ans el contrari, se’ls premia amb una bona quantitat.

Rescatar ECOM? No, pels Déus de l’Olimp!

En els paràgrafs anteriors hem explicat la perversió del llenguatge. Hem intentat donat a entendre en què consisteix un eufemisme i els motius pels quals s’aplica. Però, sobretot, hem procurat fer palès què significa préstec favorable (és a dir, rescat).

Tot plegat ens ha d’advertir que hem de ser molt curosos a l’hora d’utilitzar el terme rescat o eufemismes similars. Molt curosos i seriosos perquè la situació d’ECOM és absolutament diferent. La Federació ECOM ha estat víctima de les institucions públiques, de les estatals i de les nacionals, que han canviat amb deslleialtat unes normes de funcionament amb 20 anys d’antiguitat.

Les administracions no han estat fidels a elles mateixes. Unilateralment, han decidit deixar de fer-se càrrec d’una sèrie de serveis que s’estaven oferint a les persones amb discapacitat. Però expliquem les coses tal com són.

Què ha passat exactament? Per què ECOM ha hagut d’executar un ERE no desitjat?

Durant dues dècades, el modus operandi ha estat el següent: les administracions feien pública la convocatòria per continuar amb el projecte d’ECOM. Podia ser en qualsevol moment de l’any. Mentrestant, des de l’1 de gener, ECOM renovava els contractes dels professionals i continuava treballant, avançant els sous. Quan el projecte quedava tramitat, l’administració complia el seu compromís i pagava els sous des de gener amb caràcter retroactiu.
Enguany, sense previ avís, i amb una deslleialtat impròpia d’una administració responsable i conscienciada, han decidit canviar les regles de joc. Amb 6 mesos de retard, han informat que només pagaran a partir de la data en què surti la convocatòria. Per tant, la administració s’ha de rescatar a ella mateixa en convertir-se en morosa dels serveis que ECOM venia gestionant. Tot plegat, una bogeria.

Dit això, alerta amb la terminologia que fem servir. Hom rescata allò que ha de ser rescatat. La Federació ECOM no necessita ser rescatada. No ha existit mala gestió de cap mena, ni de la Junta Directiva ni del magnífic grup de professionals de plantilla, que es mereixen tot el reconeixement i el respecte d’aquest humil columnista.
Únicament cal restablir la normalitat per tal de poder continuar treballant a favor de l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat física. La fita és aconseguir que el col•lectiu assoleixi el seu projecte de vida independent.
Lladres de somnis! No ens els heu esquinçat. Que us quedi clar: mai no ens prendreu l’esperança i la il•lusió!