La Llei de dependència en el punt de mira del Govern de Rajoy

El document per a la "reforma del Sistema de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència", al que ha tingut accés Europa Press, exposa sis raons per les quals "es proposen millores" i que seran traslladades als responsables autonòmics en la matèria en una sèrie de reunions "a diferent nivell" que arrencaran aquesta setmana, segons fonts d'aquest departament.

No seran les primeres trobades sobre aquest assumpte, ja que el passat mes de maig es va produir una reunió de directors generals del ram en la qual es va exposar la necessitat de reformes, especialment per problemes de finançament. En aquella trobada, segons fonts consultades per Europa Press, es va arribar a posar sobre la taula la possibilitat de reduir l'atenció als casos més greus, és a dir, els Grans Depenents (Grau III) i els Severs (Grau II).

Aquesta qüestió apareix en el cinquè punt de l'argumentari oficial, on el departament que dirigeix Ana Mato afirma que "ha de prioritzar-se l'atenció dels més depenents", ja que "és un principi recollit en la Llei de Dependència" i "més del 50%" de les persones en llista d'espera són dels citats graus II i III. Fins ara, l'única mesura que ha adoptat l'Executiu en aquest sentit ha estat posposar a 2014 la incorporació de nous dependents moderats (Grau I) al sistema.

Quant a l'atenció, Sanitat argumenta que si ben les cures en l'entorn familiar, és a dir, els no professionals, eren l'excepció, aquests "s'ha convertit en la regla general" i les ajudes per a ells no s'utilitzen com haguessin de. "El canvi en les condicions socioeconòmiques i la desocupació en els nuclis familiars ha generat que membres de la unitat familiar decideixin atendre als dependents al domicili, alhora que reben una ajuda econòmica per realitzar-la. La prestació passa així a considerar-se renda de la unitat familiar, complementant els ingressos o suplint la falta d'aquests", assegura el ministeri.

D'altra banda, des del primer Consell Territorial de Dependència del nou Govern, Sanitat ha vingut parlant de la necessitat de simplificar la gestió. En aquesta línia va una altra de les raons de l'argumentari, on s'exposa que "no existeixen diferències rellevants en el procés de valoració" ni "en la forma d'atendre als dependents de diferent nivell dins del mateix grau de dependència", així com es dóna una "falta d'adequació entre les situacions personals de dependència i els serveis i prestacions que reben".
2.700 MILIONS MÉS DELS PREVISTOS

A més, Sanitat considera que els diners transferits pel Govern a les comunitats autònomes "no ha prioritzat el major esforç en serveis" ja que les que en aquests cinc anys, les que han desenvolupat una millor atenció "no són les que més fons han rebut" en relació a la població depenent, i al·lega que s'ha produït un "desfasament" entre les previsions inicials de la norma i els seus resultats al cap d'un lustre, amb 326.000 dependents més dels previstos, i 2.700 milions més de cost sobre els pressupostats en 2007.

Quant a l'ocupació, el Govern afirma en aquest document que "no s'han complert les expectatives d'ocupació que es van anunciar". Així, exposa que les afiliacions al Règim de la Seguretat Social de professionals en el sector dels Serveis Socials han passat de 70.546 altes en 2007 a 8.034 baixes en 2011. D'altra banda, apunta al fet que les altes de cuidadors familiars han estat entre 2007 i 2011 de 174.133. "Totes aquestes quotes han estat abonades amb càrrec als PGE, havent generat una despesa total d'1.047 milions d'euros", argumenta.

LA REFORMA "INTEGRAL" QUE ENVIA A BRUSSEL·LES

El passat 30 d'abril, en el document que l'Executiu va enviar a Brussel·les, on detallava reformes a diverses àrees, el Sistema d'Atenció a la Dependència (SAAD) no quedava exempt de futures modificacions. Si bé plantejava un nou ajornament fins a 2014 dels dependents 'moderats' o lleus, també anunciava una reforma "integral" del sistema amb l'objectiu de "garantir la seva sostenibilitat".

Així mateix, plantejava avançar en la "aplicació efectiva de la contribució econòmica de l'usuari del sistema", és a dir, el 'copago', mitjançant un desenvolupament "coordinat" de la normativa de les diferents comunitats autònomes, que són les encarregades d'aplicar la llei.

El Govern assenyalava la seva intenció de revisar el sistema d'altes en la Seguretat Social dels cuidadors no professionals --familiars dels dependents, en la seva majoria--, les quotes de la qual són abonades per l'Administració General de l'Estat (AGE), i avançava la possibilitat d'examinar les quanties de les ajudes econòmiques previstes en el sistema, superiors a l'assignació de serveis.

També confirmava la seva intenció de "potenciar" el paper del sector privat en la prestació de serveis de la llei, eliminant "traves o preferències" pel sistema públic presents en la norma i en els desenvolupaments autonòmics de la mateixa, i al·ludia a la revisió del calendari d'aplicació de la llei als dependents per "acompassar-ho a les capacitats financeres" de l'AGE i les comunitats autònomes.