Divisió socialista

El socialisme andalús, tradicional graner de vots del PSOE, ha donat mostres durant aquest cap de setmana que, en les seves files, hi ha un clima de discrepància molt notable. El 31 per cent que ha desautoritzat a Griñán, ha obligat al dirigent i ExMinistre a tanqués en banda i excloure de l'executiva a molts rubalcabistas, una gran quantitat de guerristes i felipistas i sobretot, a la majoria de chavistes. L'avís és seriós, sobretot, perquè ha guanyat el President de l'Autonomia més poblada d'Espanya que éstá disposat a plantar-li cara al PSC en el present i en el futur per l'assumpte del pacte fiscal. I encara que Carmen Chacón hagi procurat fer màrqueting a Almeria, la veritat és que, en un moment o un altre, li tocarà mullar-se en el tema i decidir si "recolza" al seu company Navarro en el seu peregrinar cap a un grup propi o plega vés-les i es converteix en la Rosa Deu del carrer Nicaragua i planta cara en poder que representen alguns alcaldes mediocres, que van donant tombs en assumptes tan greus com Eurovegas, l'oposició a Mas i les seves retallades . Fins a les famílies dissidents com les de Castell, Elena , Ros, i Martí a Barcelona, cada dia que passa, treuen més el cap per explicar a una militància molt desencantada que ells també estan aquí disposats a oferir una socialisme català alternatiu i sobretot, viu i proper a la gent. Aquesta setmana, que és de reunions però també,de pactes o ruptures, sabrem, una mica més, d'un galimaties que, a l'opinió pública catalana, en general, li porta al pairo, atabalada com està per l'atur i la incertesa que se cierne sobre les economies familiars que, cada dia que passa, posen en evidència a la classe política que solament sembla preocupar-se de "el seu". Volen un exemple?: El CAC actual, o sigui, el Consell Audovisiual de Catalunya. Recordin com va néixer ple d'il·lusions , democràcia i voluntat d'independència en el seu funcionament i constitució .I fixin-se ajora en què s'ha convertit, per a vergonya dels que ens dediquem a la comunicació, però sobretot per als partits catalans que s'han apropiat del seu pressupost en benefici de parents i paniaguados, paraula que tant agrada d'utilitzar l'Acadèmic Ansón. Doncs això. Ah! i de l'enquesta del Pais, millor no parlar! O si Rubalcaba?

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat