Funcionaris en peu de guerra

Mentre el Govern Rajoy decideix que farà de gran, quan sàpiga el que es porta entre mans, els funcionaris han pres els carrers de Madrid. La capital de l'estat és, per tradició, la ciutat on viuen i treballen milers i milers de funcionaris públics que cada dia agafen el metro o l'autobús per anar al seu lloc de feina a la Zarzuela, la Moncloa, el Congrés, el Senat, els ministeris i fins a la Comunitat d'Esperanza Aguirre o l'Alcaldia d'Ana Botella, per no afegir, el Consell d'Estat, La Borsa, Paradores, AENA, al BOE o les centenars d'oficines d'organismes de l'estat dependents de la " vaca lechera "que les alimenta. Per això, ningú sap en que acabarà el conflicte. Perquè la policia, la guàrdia civil i fins als professionals de les Forces armades estan tan cabrejats, que si ajunten les seves forces a metges i infermeres, advocats d'ofici, professors i fins bombers, l'anarquia pot ser total. Què els que em falten en aquesta llarga llista de treballadors indignats?. Doncs mirin, així al bot: els fills amb sotana de Rouco Varela i els polítics professionals, és a dir els que viuen, alguns des de sempre, de la paga estatal i es traslladen gratis total en trens i avions. Així que, o algú proposa un govern de salvació nacional amb el qual tots estiguem d'acord, o la gent que passa necessitat se li va a donar per mirar, si els que li manen, ho fan per servir als seus conciutadans o per mantenir un estatus personal i familiar que ja no s'empassa ningú. Ara per exemple, publiquem el que ha passat amb un nebot de José Maria Aznar i Ana Botella, però qualsevol dia d'aquests se'ns donarà per mirar on treballen les senyores i ex senyores dels nostres polítics perquè tots sapiguem de què va la cosa. En aquest moment, a més d'un, ens taran la mare que ens va portar al món, com si aquesta casta que mai ha treballat en l'àmbit privat i dormís en una suite del Palace hagués nascut per dur aquest tren de vida mentre els altres ( i perdoneu la paraulota) les passem putes ....... M'és igual, tant me fa i em sembla que no sóc l'únic. Fa uns dies tot un editor de la molt tradicional Veu de Galícia, al contrari que el seu homònim de La Vanguardia, posava, un article més, el crit al cel contra el seu paisà Rajoy i el malbaratament polític i bancari que ens ha portat fins al llindar de la pobresa. De veritat algú es creu que han estat els ciutadans que s'han comprat un pis i han pagat religiosament els seus impostos els que han malgastat fins a un bilió d'euros, que és la xifra real del nostre números vermells? . La resposta, per a alguns de nosaltres, és un NO, gairebé tan gran com l'enfilall de mentides que el Partit Popular va incloure al seu programa electoral per accedir al poder, des del qual, poder netejar, com ja ho està fent, la porqueria de , qui des de dalt l'emparen i defensen, van acumular des que un tal Aznar i el seu ministre d'Economia Rato mal governar aquest país i van inflar una bombolla, que un "piolín" com Zapatero, tampoc va voler o no va saber desinflar, fins avui, on uns trilers de mig pèl tracten que les arques de l'Estat, és a dir tots, paguem el que uns pocs s'han dut alegrement, sermoneándonos amb una desimboltura melodramàtic que és un veritable insult a la intel · ligència comuna, com si ells ho fessin tot pel nostre bé i per dels nostres fills. Quina cara!

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat