LA PRIVATITZACIÓ D’ATLL: UN NEGOCI QUE PERJUDICA A LA CIUTADANIA

Fa pocs mesos es constituïa la plataforma Aigua és vida. Una plataforma formada per col•lectius veïnals, sindicals i ecologistes que han començat a endegar una sèrie d’activitats i actuacions concretes en defensa de la gestió pública de l’aigua.

El debat en relació a la gestió de l’aigua és especialment rellevant donada la proposta de privatització de la gestió d’Aigües Ter Llobregat (ATLl) que ha posat sobre la taula el Govern de la Generalitat. Privatització de la gestió d’una empresa estratègica per al nostre país. Aquesta ha estat una proposta unilateral de la Generalitat, que en cap cas a comptat amb la participació dels ajuntaments afectats. Per això, des d’ICV-EUIA creiem que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com a part implicada i afectada de tota aquesta proposta havia de posicionar-se en contra, de la mateixa manera que molts ajuntaments de l’àrea metropolitana ja ho han fet.
Tenim molts motius que evidencien que l’externalització de la gestió d’ATLl suposarà una pèrdua de qualitat en el servei d’aigua. Primer, perquè ATLl és una empresa exemplar i eficient que el 2010 va ser considerada la segona millor empresa pública del món per una entitat internacional vinculada a la gestió de l’aigua. Els abastaments han estat excel•lents i les infraestructures gestionades per l’empresa estan en un estat formidable. Si una cosa funciona, per què cal canviar-la?

Segon, perquè ATLl és una empresa pública finançada íntegrament amb fons públics i cap partit polític amb representació al Parlament de Catalunya va incloure la proposta d’externalitzar la gestió de l’aigua al seu programa electoral. Ens trobem en un context en què la ciutadania cada vegada perd més confiança en la política i en les institucions, i per això una decisió com aquesta hauria d’anar acompanyada d’una consulta popular. En nom de l’austeritat no s’hi val tot, no s’hi val que el sistema públic assumeixi totes les pèrdues i en canvi la iniciativa privada se’n porti tots els beneficis. Avui ATLl és un patrimoni comú de tota la ciutadania i per això la ciutadania ha de poder opinar.

Tercer, ATLl posseeix un patrimoni actiu quantificat en 1.800 milions d’euros format per infraestructures finançades amb l’aportació econòmica de la ciutadania, ja sigui mitjançant els impostos, les tarifes o el cànon sobre l’aigua. I no només la ciutadania n’és copropietària, sinó també els ajuntaments, que han finançat el 50% de la inversió per la seva connexió a la xarxa. No entenem com la Generalitat ha fet seves aquestes propietats sense oferir compensacions ni a la ciutadania ni als ajuntaments i crec que els ajuntaments, així com l’AMB haurien de tenir veu pròpia en tot aquest procés.

Quart, el deute que té ATLl és de 663 milions d’euros, que prové de la incorporació d’altres empreses públiques i de les inversions necessàries realitzades els darrers anys per garantir el subministrament d’aigua potable a Catalunya. Durant 7 anys de govern d’esquerres va haver de fer les inversions necessàries per garantir el subministrament d’aigua potable a Catalunya, en qualitat i en quantitat, el sanejament i la recuperació dels aqüífers.

Avui, és el govern de la Generalitat qui pretén regalar a la iniciativa privada un patrimoni de 1400Meuros en infraestructures i mentrestant criminalitza sistemàticament la gestió econòmica de la política hidràulica de l’anterior govern sense assumir que CiU no va fer res durant 23 anys de govern.
Ni el govern, ni l’ATLl han presentat cap justificació econòmica ni cap estudi que determini que la privatització del servei serà avantatjosa, més si tenim en compte que la Generalitat seguirà assumint el deute que avui té ATLl. El que sí que sabem és que la privatització suposarà un augment del cost de l’aigua, de les tarifes que paguen els usuaris.

Creiem que un servei mercantilitzat, enfocat exclusivament a la generació de beneficis o dividends, posarà en perill el bon estat de les infraestructures i de retruc el servei d’abastament de l’aigua. Tenim altres exemples en molts pobles i ciutats d’empreses privades que gestionen serveis públics i que aquestes no inverteixen en la millora de les infraestructures. Per això, lamentem que CiU, PP, PSC i ERC no puguin dir amb la mateixa contundència que volem seguir sent referents d’una gestió pública de l’aigua en benefici de tothom.
Malauradament, s’estan prenent una sèrie de decisions estratègiques en l’àmbit del cicle de l’aigua, en els serveis de captació, d’abastament en alta i distribució i sanejament sense un anàlisi integral i global de les conseqüències. A més s’adopten mancades de diàleg i de voluntat de consens per assolir acords polítics i socials, utilitzant les dades econòmiques de forma parcial i interessada.

És inacceptable que CIU i PP segueixin posant per davant dels drets de la majoria els negoci d’uns pocs. És intolerable que anteposin el benefici privat a la defensa de la qualitat del servei d’un dret tan bàsic i humà com és l’aigua.

ICV-EUiA seguirem defensant i reivindicant una gestió pública i de qualitat de l’aigua perquè, sens dubte, és la millor garantia per a la ciutadania.