Mor Peces Barba un dels pares de la Constitució

El jurista Gregorio Peces-Barba, expresident del Congrés dels Diputats amb el PSOE i un dels set 'pares' de la Constitució, va morir a l'Hospital Central d'Astúries, a Oviedo, on portava ingressat des del passat 16 de juliol, a causa d'una insuficiència renal complicada amb una cardíaca, segons van confirmar fonts del Partit Socialista de Madrid. El seu cos serà traslladat en les properes hores a Madrid. Peces-Barba va ser un dels set 'pares' de la Constitució Espanyola, al costat de Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, Gabriel Cisneros i José Pedro Pérez Llorca (UCD); Manuel Fraga Iribarne (AP), Jordi Solé Tura (PCE) i Miquel Roca (CiU).

Gregorio Peces-Barba Martínez va néixer a Madrid el 13 de gener de 1938 i, després d'estudiar el Batxillerat en el Liceu Francès d'aquesta ciutat, es va matricular en Dret en la UCM, on es va llicenciar i es va doctorar 'cum laude' amb una tesi sobre el filòsof Jacques Maritain. Posteriorment, es va llicenciar en Dret Comparat a la Universitat d'Estrasburg (França) i, ja de tornada a Espanya, va passar a formar part del desaparegut Tribunal d'Ordre Públic (TOP), on va destacar per la seva defensa dels Drets Humans i del sistema democràtic.

En 1963, va participar en la fundació de la revesteixi 'Quaderns per al diàleg' al costat del seu mestre, Joaquín Ruiz-Giménez. La publicació, que va aglutinar les opinions més dispars, va néixer amb una clara vocació democràtica i, amb el pas del temps, es va convertir en referència. La seva actitud antifranquista li va comerciejar varis i poderosos enemics en el si del règim, fins a tal punt que, en 1971, va ser detingut i inhabilitat durant diversos mesos. Un any més tard, va iniciar la seva militància en el Partit Socialista (PSOE), encara en la clandestinitat.

Després de la mort de Franco, el jurista es va presentar a les primeres eleccions de la Democràcia amb el PSOE i va obtenir una butaca com a diputat al Congrés, formant part de la comissió encarregada de redactar la Constitució de 1978 en representació d'aquest partit.

'Pare de la Constitució'

D'aquesta forma, Peixos-Barba es va convertir en un dels set 'pares' de la Constitució Espanyola, al costat de Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, Gabriel Cisneros i José Pedro Pérez Llorca (UCD); Manuel Fraga Iribarne (AP), Jordi Solé Tura (PCE) i Miquel Roca (CiU).

Després de les eleccions generals de 1982, en les quals el PSOE va obtenir la majoria absoluta, el jurista va ser triat president del Congrés amb 338 vots a favor i cap en contra. Després d'aquesta etapa, que es va perllongar quatre anys, va abandonar les Corts i es va dedicar a l'ensenyament. Anys més tard, Peces-Barba va definir aquella legislatura com una "autèntica revolució", en la qual "es van engegar institucions com el Defensor del Poble, es va culminar el procés autonòmic i es va col·locar en el seu lloc a la Forces Armades", segons va dir en 'EL PAÍS'.

En 1989, va ser nomenat president de la Comissió Gestora de la Universitat Carlos III de Madrid, que es pusó en marxa un any després i que ja compta amb 40 titulacions. Des de llavors, va ocupar el lloc de rector i va ser succeït en 2007 per l'estadista Daniel Peña.

Alt comissionat per a les víctimes del terrorisme

En 2004, va ser nomenat alt comissionat per a l'Atenció a les Víctimes del Terrorisme, coincidint amb la tornada al poder del PSOE, encara que la seva funció, lluny de resultar senzilla, va deslligar les crítiques de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT). Segons va dir, la seva relació amb l'associació es va ressentir després de la seva segona reunió amb José Alcáraz, expresident del col·lectiu, qui s'oposava frontalment a les negociacions entre el Govern i els terroristes d'ETA per acabar amb la banda a través del diàleg. "Parlem de la fi de la violència, i jo vaig dir que en cap cas l'Estat podria permetre que els condemnats per delictes de sang sortissin al carrer, però en relació amb els altres, els vaig dir: 'Vostès hauran de pensar que és el que procedeix", va afegir.

La conversa es va difondre i va anar llavors quan diversos sectors de la vida pública van demanar la seva dimissió. "Vaig comprendre que aquest senyor (José Alcaraz) no era un interlocutor possible. I després em van dir que gravava les converses, un estil poc adequat", va precisar.

Al febrer de 2006, va anunciar la seva marxa per després de l'estiu, després de canalitzar l'Alt Comissionat, orientar els "principals problemes de les víctimes" i preparar una nova Llei de Solidaritat. "Jo no estava per fer una gestió ordinària", va admetre el jurista. No obstant això, després de la seva marxa, el Govern socialista va eliminar el càrrec d'alt comissionat i va integrar les seves competències en la Direcció general per a Víctimes del Terrorisme. Des de llavors, i fins a 2007, el jurista es va dedicar a la seva labor com a rector de la UC3M.

La Fundació Peces-Barba

En 2009, va passar a dirigir el grup de notables encarregats de dissenyar el programa del PSM de cara a les eleccions autonòmiques en la Comunitat de Madrid i, durant aquesta etapa, va compaginar aquest treball amb la participació en diverses conferències en qualitat d'expert. Així mateix, al març d'aquest mateix any, el jurista madrileny va crear la fundació homònima Gregorio Peces-Barba amb la intenció, entre altres aspectes, d'incentivar el treball dels professors de Filosofia del Dret i DD.HH. i fomentar els estudis sobre aquestes dues matèries.

Membre de la Real Acadèmia de Ciències Polítiques i Morales des de 1993, Peces-Barba va rebre així mateix diversos guardons al llarg de la seva carrera, entre els quals destaquen la Gran Creu de l'Ordre de Sant Raimundo de Peñafort (1986) i la Gran Creu al Mèrit Militar (1999).