Pontevedra, Paris, Berlín……

Quan era nen, i d'això, fa molt temps, massa, ara que ho penso, els germans maristas ens portaven a tots els de la classe d'excursió pels pobles de la meva enyorada Galícia. I nosaltres, havent dinat i prendre'ns la corresponent gasosa envasada en fabriques artesanals amb l'aigua de la terra, ens posàvem a cantar-li al xofer de l'autobús allò del "el vino que tiene Asución ni es tinto ni blanco ni tiene color…" Suposo que molts de Vostès han viscut aquest tipus d'experiències al seu poble. Avui, passat el temps, la música, però amb diferent lletra em ve a tomb per dedicar-li un homenatge personal, al conductor de la nostra Hisenda pàtria el Ministre Montoro que acaba de "desdir-se", una vegada més, aquesta vegada, en l'assumpte de l'IVA, assegurant-nos que com paguem poc, col·locarà les nostres economies a l'altura que ens mereixem.

O sigui, que "l'IVA que paga Asuncion, no és baix, ni és alt, però puja un cojón…." . Si a la lletra que se'ns ha ocorregut en escoltar-li perdent el bleix, li afegeixen la popular música de la infantesa, li sortirà una " cantata" mig apanyada que poden aprofitar en la propera manifestació contra les retallades. Tan apanyada, com la pasta que els va a treure el Govern amb l'invent del Professor Montoro, un linx en qüestions fiscals, però un mentider de mil parells de nassos  en campanyes electorals.

I mentre això es diu i fins s'endeviana, l'oposició socialista segueix discutint amb la Bañez per la filtració d'una notícia d'EROs o no EROS, com si això fos la substància de les nostres penes diàries que en aquests temps solament s'alimenten amb el cant del fantasma del "Loro Ravachol" que, com "tothom sap", era un simpàtic espècimen tropical que va viure a Pontevedra entre 1891 i 1913 com a animal de companyia del farmacèutic Perfecto Feijoo i que s'entrenia cada matí a embolicar "el carajal" de Déu pare, en xiular-li als carruatges que passaven per davant de la botica, que feia que cap a dels animals fes cas dels cocheros i aquests anessin contra direcció de la que els indicaven els seus amos ensopegant-se els uns contra els altres entre els riures del personal.

Ravachol es va convertir al llarg de la seva vida en un símbol de la ciutat pel seu carisma i simpatia. A la seva mort, els "paisanos de Rajoy" li van dedicar un calorós comiat amb multitudinària assistència. Tant és així, que l'enterrament del Loro  Ravachol es commemora tots els anys en els carnestoltes de Pontevedra amb solemne parafernalia.

I com ha passat amb l'entremaliat Ravachol, avui, segurament, després de la reunió dels líders europeus a Brussel·les , celebraren també en tota Espanya l'enterrament de la Banca Espanyola sobre la base del rescat en tota regla que se'ns ve al damunt, amb el que el de la pujada de l'IVA va a quedar en simple anècdota. I tot, perquè el lloro del que els escric ha mutat en graula i que amb el seu ombrívol cant ens anirem tots al….(posin aquí Vostès amables lectors d'aquest propi, la paraula que rima, si és que els ve de gust). En fi, resumint : com cada dia que passa, els analistes més populars diuen que està més unit que mai l'eix Pontevedra, Paris, Berlín, dedueixo ,que la profecia maya sobre fi del món fins a pot ser que es compleixi i amb ella , el no-res menyspreable possibilitat, que els vaivens que sofreix la nostra cosina de risc, desapareguin completament i amb això la certesa que, per fi, aconseguirem la pau i el progrés que ens ha promès el Govern …com Déu mana per descomptat.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat