PUNYETES VERDES

Els agutzils de les mànigues verdes, segons resa la dita, es distingien per arribar tard al succés i la saviesa popular va aplicar allò de "En bona hora, mànigues verdes" a les intervencions dels vigilants de la llei i l'ordre.

Ara no són les mànigues, són les punyetes dels magistrats del Tribunal Constitucional les que haguessin de tenyir-se de verd per emular en les seves dilacions als antics agutzils.

Declaren, en sentència recent, que el segon Pla I de Zapatero resultava inconstitucional doncs envaïa territoris propis de les comunitats.

Pronunciar-se, a hores d'ara, sobre la il·legalitat del dispendio que va suposar a les arques de l'Estat la idea d'obrir i tancar rases inútils en ciutats i pobles de la maltrecha Espanya, vindria a ser el mateix que declarar innocent a Caín.

En bona hora es decideixen les seves senyories de les punyetes verdes a sentenciar els excessos econòmics comeses; en el seu lloc, més que gens per l'irremeiable de l'estúpida decisió, m'hi hagués jo callat la inútil sentència al·legant pèrdua del lligall corresponent per no ser objecte de la rechifla general.