Bon aniversari

Tres anys s’han complert ja sense cap víctima mortal d’ETA, una fita que no ha tingut gaire recordatoris. Potser per no cridar al mal temps, en coincidència amb l’anunci d’una suposada refundació de l’IRA amb la fusió de tres grups de dissidents. Més val no cridar al mal temps.

Els esdeveniments s’acceleren al País Basc i un bon senyal, pel que indirectament indica, ha estat l’anunci del president del Partit Socialista (PSE-PSOE), Jesús Eguiguren, que deixa la política activa en considerar que la seva missió ja ha estat complerta. Recordem que va ser el principal impulsor de les mediacions amb l’organització armada que van culminar amb l’anunci de la fi de la violència activa del grup.

Mentrestant, el cos nacional de policia ha canviat el cartell dels més buscats entre els qui resten sense localitzar entre militants o ex militants. Adverteix que haurien traslladat els refugis, de França, a d’altres estats europeus més llunyans, com ara Irlanda, i també la Gran Bretanya i Itàlia, on es van produir les dues darreres detencions. Destaca que a la nova llista no hi ha acusats directament de delictes de sang, tret de dos “clàssics” que tornen a aparèixer: De Juana Chaos, membre del “comando Madrid” que va fugir quan ja havia esgotat el temps imposat d’estada a presó, localitzat al Regne Unit i escapat abans que es complís la sentència d’extradició a Espanya dictada pel corresponent tribunal.

L’altre dels antics es Josu Urrutikoetxea, més conegut com Josu Ternera, que va ser interlocutor en les darreres converses oficials amb el govern espanyol després de la treva trencada amb l’atemptat a la T2 de Madrid, i de qui sempre han repetit els autoproclamats experts etòlegs que és la icona dels membres d’ETA que volen, i haurien acabat imposant l’adéu a les armes.

Un altre personatge desmarcat de la disciplina de partit que comparteix actitud amb més ciutadans bascos dels que sembla (altres diran que menys, o molt pocs) és la fins ara parlamentària autonòmica Begoña Ecenarro, per Aralar.

Cal recordar que Aralar va ser el primer grup independentista radical a rebutjar la “lluita armada” i que fins a les properes eleccions té quatre representants a la cambra legislativa de Vitòria-Gasteiz.

Dons bé, Ecenarro s’ha donat de baixa com a membre de la formaciò i ha deixat també l’escó, un gest no gaire habitual, perquè és més freqüent que els diputats –de qualsevol cambra a l’Estat espanyol- conservin la cadira i el sou, si i quan decideixen abandonar el partit pel qual van ser escollits. Els exemples són abundants, i alguns ben propers, d’aquest que es neguen a traspassar la porta de l’edifici corresponent cap enfora,
Ecenarro ha declarat públicament que la seva ja ex formació “incompleix el programa del 2009 –el de les darreres eleccions- en drets humans” per haver fet coalició amb Bildu-Sortu “sense haver consensuat unes bases mínimes compartides”. I afegeix: “Ara que hem de construir no només una situació de no violència, sinó de convivència, és absolutament necessària una mirada crítica al passat”... i “que cadascú assumeixi la seva responsabilitat”.

És clar que difícilment podia deixar de criticar al gabinet Rajoy: “El govern central el que no pot fer és no fer res”, i es refereix a la falta d’acatament de la sentència d’Estrasburg contra l’anomenada “doctrina Parot”, aplicada retroactivament per mantenir a la presó més anys als condemnats per terrorisme.

L’escenari de la política –y la societat- basques té més moviment que un vodevil amb entrades i sortides constants de portes i armaris. Podrà ser qualsevol cosa, però mai avorrida.