Cada boig, amb el seu tema, com deia el cantar; Gordillo, creador d'aquesta Arcàdia irreal denominada Marinaleda i els assoliments de la qual i benestars paguem amb els nostres impostos i el Ministre de l'Interior donant rodes de premsa per ordenar la detenció dels assalta carros.
Tots dos, jugant al bonic joc de la propaganda: un amb les seves sortides de to revolucionàries i del que haurem de guardar-nos no sigui que els okupes beneficiaris dels carros robats necessitin sabates i siguem assaltats pel carrer per despullar-nos dels nostres; l'altre, el gordete, repartint ordres a les forces de seguretat perquè arrestin als infractors, això sí, davant de la premsa perquè se sàpiga.
És de suposar que, cada vegada que algú cometi un delicte, sortirà el senyor Ministre davant els periodistes per assegurar que es perseguirà als delinqüents; cosa aquesta, que donàvem per suposada sense necessitat de tanta roda i tant adorn.
Quin país, Miquelarena!