L'actualitat política no permet moments per a l'èpica, i molt menys per a la lírica

"Com poden governants que no creuen en el sector públic, administrar les finances públiques?"

"En aquests moments els silencis són molt més necessaris que les estridències, no es poden construir propostes de futur creïbles amb missatges publicitaris improvisats"

Mentre continuem sotmesos, a una ona de retallades dels serveis públics, els governs de les dretes catalanes, ens omple de "missives" orientades a persuadir-nos, que ho fan per salvar la Nació. Contínuament escoltem del govern de la Generalitat de Catalunya, relats gairebé obscens, que pretenen justificar la laminació de drets dels catalans i catalanes, en salut, educació i serveis socials, dedicant-se impertérritos a desmuntar el treball dels governs catalanistes i d'esquerres.

La dificultat que tenen a generar confiances, per ordenar el país, els governs de CiU i PP, hauria de ser motiu suficient per buscar consensos en tots els grups polítics, econòmics i socials per superar la crisi, però no és la seva voluntat buscar l'enteniment i els ciutadans estan pagant molt car aquesta prepotència. Estan tan convençuts que poden tirar endavant solos, que no veuen que la seva actitud acabarà generant confrontacions d'imprevisibles conseqüències, ens volen aleccionar parlant-nos de la necessitat de tenir amplitud de mires, des del seu enfocament de curt abast. Ens empenyen, com a país, a cap part, i temem, que en sentir-se posseïdors de la veritat absoluta i creient-se que únicament ells ens poden salvar del desastre, la derrota com a col·lectiu aquesta servida.

Dia a dia la gent s'empobreix i s'exaspera. Hem assistit aquests últims dies a representacions teatrals per part del govern, per convèncer-nos, que és més necessari pagar puntualment a les entitats financeres que ens presten els seus diners per fer negoci, que fer-ho en els centres sanitaris i socials que els devem el finançament dels serveis a les persones. No poden menysprear al país d'aquesta manera.
Ara s'apunten des de Madrid més retallades a les administracions públiques; menys regidors, menys diputats, són alguns exemples. És cert que tenim massa nivells d'administracions superposades, locals, comarcals, provincials, autonòmiques, estatals i europea. Però també és cert, que no s'ha evitat la interposició de tasques i l'assumpció de competències impròpies, entre administracions i organismes públics.
Si els governs de totes les administracions s'imposessin amb urgència l'objectiu de fer únicament el treball que els toca, i fer-ho de qualitat, segur que s'aconseguiria un important estalvi, i una millora de l'eficiència dels serveis públics. Però no: totes les administracions volen cuidar-se de tot, i tots els relators volen parlar de tot, encara que no entenguin una paraula del que parlen. I mentre l'economia productiva va a pitjor, i l'economia financera està millor que mai.
I si reconvertissin part de les comissions bancàries en taxes públiques?. I si els moviments de capitals anessin fets imposables i tributessin com les receptes?. Només són exemples per pensar que hi ha alternatives a les retallades. El govern ha de parlar clar i dir que el dèficit és a causa de la caiguda lliure dels ingressos públics, que disminueixen des de 2008, i no és solament causa de les despeses produïdes pels serveis públics.

Aquests partits de dretes estaven tan convençuts que en arribar al poder, es reactivaria l'economia, pel sol fet de governar ells, que ara estan desolats. I ja no els queda una altra cosa per salvar la seva trajectòria històrica que arrossegar al país i a la seva gent, a gestes èpiques que no porten a cap part, i que ni tan sols podran ser cantades, perquè estan condemnades al fracàs.

Són temps de parlar amb claredat, enfocar bé els problemes del país, per encertar en les accions per solucionar-los. Però si no se sap reconèixer amb humilitat, les limitacions i incapacitats de tots per resoldre'ls, serà molt difícil encertar en l'adreça correcta. El govern ha de generar confiança als ciutadans i ciutadanes en projectes que ens uneixin, i no que ens separin, cal buscar tots els suports necessaris dins i fora del país, per reactivar l'economia i fer més eficient el nostre model productiu, el públic i també el privat, amb respecte mutu.

No són bons temps per a l'èpica i la lírica. Són temps per treballar tots junts sense estridències ni eslògans repetitius, buits de continguts i propostes.
En aquests moments els silencis són molt més necessaris que les estridències. No es poden construir propostes de futur creïbles, des del govern, o des de l'oposició amb missatges publicitaris continus, improvisats i repetitius per part dels seus portaveus.

Únicament un esforç de sinceritat ens portarà a recuperar la solvència.

Josep Maria Sabaté i Guasch
Diputat Socialista al Parlament de Catalunya.