Moviments previstos

Els darrers dies hem assistit a nous moviments relatius al Pais Basc previstos per més o menys analistes. Avui, per primera vegada, el càrrec institucional de més nivell dintre de la coalició radical Bildu, el diputat general de Guiopúscoa Martín Garitano, ha marcat una nova fita, amb l’assistència a l’homenatge de l’empresari Joxe Mari Korta, proper al PNB, que va arribar a presidir la patronal del territori, Adegi, i víctima d’un cotxe bomba de l’organització terrorista.

La família de Korta va crear una findació, que atorga cada any els premis del seu nom a emprenedors del país i a la darrera edició, del 12 de juny passat, ja hi va assistir el mateix Garitano. No és més que un gest, però semblava impossible només fa uns mesos, i sembla abundar en la consolidació d’una veritable reinserció i incorporació a la vida política en paràmetres de normalitat democràtica de l’anomenada esquerra abertzale.

Un altre fet perfectament previsible, com a mínim coherent amb la política del pal freqüent i la pastanaga amb comptagotes respecte del grup activista, per molt que hagi abandonat la violència, ha estat la detenció, en el mateix dia, del suposat militant d’ETA Kemen Uranga, imputat per l’assassinat del jutge José María Lidón a Getxo (Biscaia) l’any 2001, juntament al que després va ser considerat el líder màxim de l’organització i un dels més oposats a la fi de la “lluita armada”, arrestat fa temps, Mikel Garakoitz, Txeroki.

La detenció es va produir a Londres, el que ve a confirmar també l’allunyament del País Basc, a banda i banda de la frontera, dels elements més notables de la banda que encara es mantenen lliures, i suposa una elevació de nivell d’activitat terrorista atribuïda per les autoritats espanyoles, sobretot respecte dels darrers detinguts, como a mínim dels dos més recents.

Fa més d’un any, tant punt es va anunciar la fi de la violència i es va legalitzar Bildu, que en aquest mateix espai vam augurar, en un pronòstic poc o gens compartit aleshores la imminència d’un projecte de pacte polític dels hereus de l’esquerra radical basca per formar govern autonòmic amb el partit socialista (PSE-PSOE) i amb el que resta de més identificable en el conjunt de l’Estat d’Esker Batua-Izquierda Unida.

La hipòtesi ha estat confirmada, aquests dies, per Patxi Zabaleta, president d’Aralar, un dels grups components de la coalició EH Bildu, que en declaracions a la cadena de ràdio Onda Vasca (homologable amb la catalana RAC 1, en tant que configurada per figures de la cadena pública, quan es va formar el primer executiu sense el PNB)

Recordem que Aralar es va constituir amb dissidents de l’antiga Batasuna, que van ser pioners en la condemna de la violència d’ETA i que actualment tenen quatre representants al parlament de Vitòria-Gasteiz. Zabaleta va dir, segons la literalitat de la transcripció en premsa: “no descarto un pacte EH Bildu-PSE”.

Una aliança d’aquestes característiques sembla inversemblant encara. Sobretot si les enquestes l’encerten i a la tardor, o a la primavera de l’any vinent a tot trigar, els més radicals superen de llarg els socialistes en vits i en escons i, per tant, exigeixen ocupar la lehendakaritza (presidència), y oferir als convidats poc més que unes poques conselleries a canvi d’assegurar-se un allau de desqualificacions en els àmbits espanyols, i sobretot en la “caverna mediàtica” de la capital del regne.

Hi ha un precedent, però va funcionar en el sentit contrari. Quan es va dissoldre l’ETA polític-militar, el gruix dels dirigents de la branca política, Euskadiko Ezkerra, no és que van pactar, sinó que es van incorporar directament als socialistes bascos, configurant les sigles PSE-EE-PSOE. Y entre aquests afiliats, potser la figura més destacada va ser la del condemnat a mort en el famós procés de Burgos del 1970, intel•lectual i escriptor Mario Onaindia, que moriria jove.