'Hem de parlar amb les universitats per què deixin de ser fàbriques d'aturats'

--Anem, doncs, a les propostes en positiu. Al seu programa parla tant de joves com de precarietat. Què es pot fer des dels òrgans de decisió del CPC?
--Em preocupa moltíssim aquest tema, i en concret, dues coses. Em preocupa que tenim un sector que viu una de les situacions de crisi més greu dels últims 30 anys. I això se li suma que, en aquests moments difícils, els principals perjudicats són precisament els periodistes. Reestructuracions de personal, precarització del treball, etc. I aquestes són qüestions en les que el Col•legi ha d’intentar, en la mesura que pugui, ser útil als seus associats. Per fer què? Els sindicats poden defensar les qüestions merament laborals, però el CPC ha d’intentar donar suport a tots aquells periodistes que pateixen dificultats professionals. I si això vol dir formació, la institució ha d’oferir formació. Si vol ajudar-los a trobar sortides laborals, el Col•legi ha d’estar aquí. Ens hem de bolcar sobre la gent que pateix directament per la crisi. Els nostres esforços, no solament de paraula, sinó amb els recursos que puguem aplicar, han d’anar dedicats a això.

En aquest sentit, hem de tenir clar, i ho he vist quan he buscat gent per formar la llista, que el pes del Col•legi, sobretot en determinats sectos, l’està duent gent cada vegada més jove. Gent a la que hem d’ajudar.

--En els últims mesos s’està intentant consolidar una Comissió de Joves Periodistes que té com a objectiu principal, precisament, acabar amb la precarietat. Com articulareu la relació amb ells si sortiu vencedors?
Hem de buscar la màxima col•laboració, i no de paraula. Això els hi vaig dir en persona, perquè he anat en les últimes setmanes a veure als membres d’aquesta comissió. Em sembla que són, en aquests moments, un dels sectors de la professió que més ajuda necessita. Per tant, en lloc de fer criteris a priori o parlar les coses en genèric, el meu compromís, i ho dic en públic: reunim-nos, parlem i veiem que és el que podem fer plegats.

--Aprofundint en la qüestió dels joves, fins a quin punt estem davant d’un problema de model universitari?
--Exactament, em sembla molt adequada aquesta apreciació. Crec que hi ha una desconnexió profunda entre la realitat del sector i el seu nivell d’ocupació i la universitat. La universitat s’està convertint en una fàbrica d’aturats.

El contacte que hi havia hagut amb la universitat fa uns anys s’ha perdut. Em d’establir un diàleg positiu amb els centres universitaris per intentar solucionar aquest problema, per veure que podem fer per no incrementar el problema que ja tenim ara mateix.

El que pretenc, i vull fer-ho aprofitant els meus contactes com a professor d’universitat –dóna classes a la UAB des de fa 25 anys-, és establir un diàleg profitós per no contribuir a incrementar el problema sinó a ser partícips de la solució.

-Cap a on camina el periodisme i quin ha de ser el paper del Col•legi en aquesta època de canvi?
--No hem de ser apocalíptics. Canviïn com canviïn els suports, la professió de periodista és i serà necessària. Aquesta és la primera qüestió que ens hem de creure els propis periodistes. El que passa és que és evident que aquests informadors hauran d’estar preparats per assumir els reptes que suposa la comunicació en aquests nous suports. I això s’aconsegueix amb informació, procurant ser les persones que liderin els canvis i no anar sempre al darrere, sent flexibles.

--Aquesta situació dificultosa està provocant alguna polèmica entre diferents suports. Per exemple, els diaris catalans, i sobretot els digitals, s’han queixat del tractament que TV3 ha donat a un reportatge sobre el futur de la premsa. I La Vanguardia va contestar amb un reportatge sobre la viabilitat del model de TV3. Creu que és el camí?
--Crec que TV3, i qualsevol altre mitjà de comunicació social, pot fer treballs d’aquest tipus i si són honestos, encara que s’equivoquin, no hauria de passar res. El problema, i em sembla que és una evidència, és que hi ha una necessitat que tot el sector reflexioni conjuntament sobre els canvis que l’afecten sense aquestes polèmiques que no duen enlloc. I per això, la recuperació del lideratge per part del Col•legi és bàsica.

Torno a repetir, no hi ha perill de desaparició del periodisme, però sí que una situació de crisi pot dur a la consolidació de males pràctiques dins de la professió. I això és el que s’ha d’evitar, i crec que el Col•legi pot contribuir a fer-ho.