Armando Fernández Steinko

Les dues flocadures que queden soltes: l'hegemonia de l'esquerra i la qüestió nacional

Podem està a prop de trencar el bloqueig neoliberal que embussa a la societat espanyola. Prenent la marrada del discurs de la casta i difuminant el front esquerra-dreta, ha aconseguit embolicar per darrere a l'hegemonia dels grans poders que se sentien còmodes amb els vells, coneguts i previsibles rivals que tenien davant.

Són compatibles l'agenda nacional i l'agenda anti-neoliberal?

Les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) han accedit a l'últim minut a donar-li el seu suport a un segon candidat conservador a President de la Generalitat, l'alcalde de Girona Carles Puigdemont. Les esperances inicials que prevalgués el vot social dins de les CUP davant del vot identitari s'ha frustrat una vegada més i les Candidatures han acceptat un acord humiliant que sembla un càstig per haver gosat sortir temporalment del guió sobiranista imposat per la burgesia catalana. Aquesta firma genera una situació nova no només a Catalunya sinó a tot l'Estat i obliga a abordar, d'una vegada per totes, la qüestió nacional amb la transcendència que mereix. En contra del que pensen moltes persona, l'avanç o el retrocés de l'agenda anti-neoliberal a Espanya estan fortament determinats per la solució que se li al problema nacional, una determinació que, d'altra banda, també afecta a llarg termini al propi projecte europeu.

Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH