Captant fulgors

Miquel Escudero

Valentu00ed puig

L'escriptor Valentí Puig.


Sota el títol La bellesa del temps (Proa), Valentí Puig acaba de publicar una nova entrega dels seus dietaris. Abasta el període que va de 1990 a 1993, anys en què va estar a Londres com a corresponsal del diari ABC.


Lluny de pretendre una ressenya, recollim algunes de les seves observacions. Així, la de veure a algú mentir amb gran franquesa. O notar a un tipus displicent i absent que alhora tenia esclats de fanatisme (que m'ha portat el record d'una vinyeta d'El Roto que resa així: "Els pitjors fanàtics són els fanàtics que semblen raonables").


Valentí Puig valora com un deure en política l'escepticisme, mentre que el cinisme -en aquest àmbit- li sembla un mal.


També en l'entorn literari és possible no tenir respostes clares, com quan es pregunta, de passada, per què escriu; una pregunta que, tot i això, li resulta molt més interessant que la de per què escriu en català o en castellà.


Al començament de 1991, recull una bateria de notícies que revelen un cinisme absurd i globalitzat. Vegem: Un pagès de les terres de York va voler convèncer el jutge que, si hi havia conduït sense el cinturó de seguretat era perquè pensava suïcidar-se.


Un ciutadà del Caire va vendre al seu fill per poder comprar un vídeo; es va justificar davant la policia dient que havia obrat així perquè era massa honrat per robar.


Un coronel tailandès de la policia de frontera va explicar que les relacions frontereres amb Cambodja havien millorat molt: "Hem canviat 04:00 terroristes cambodjans per sis ostatges tailandesos i una bateria de cotxe". Aquell mateix any explica com anant en un autobús, de tornada a casa, es va fixar en els que l'envoltaven i anota:


"Sento una gran pietat -sense res de condescendencia- per la gent i pel món, gairebé amor, formar part i alhora mantenir l'honor de qui l'observa i no pren part". Passa que aquests retalls 'pre místics' (en el noble sentit de la paraula) no sembla que aportin una configuració sòlida del propi existir. Solidaritat amb consciència d'individualitat; 'Gairebé amor', diu. Què significa aquí mantenir l'honor?


Finalment, es qüestiona si madurar és sentir alguna vegada la bellesa del temps. Com extreure bellesa i alhora ha ni torna ni ensopega? Que potser captant el fulgor d'un esforç noble, d'un desig harmoniós encara que no aconsegueixi el premi de perdurar. Maduresa.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH