Nou desafiament del secessionisme a l'Estat democràtic

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

Puigdemont finlàndia 240.318 efe


Després del fallit intent d'investir Puigdemont fa unes setmanes, Torrent 'El Cancelador' va suspendre el ple del Parlament convocat per investir Sánchez, president de  l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) pres a Soto del Real. Llarena, el jutge del Tribunal Suprem que va ordenar el seu ingrés a la presó investiga la seva participació en l'intent de secessió de Catalunya organitzat pel govern de la Generalitat (Puigdemont, Junqueras, Borràs, Comín, Forn, Ponsatí, Puig, Rull, Serret, Turull , etc.) i el Parlament (Forcadell, Rovira, Gabriel), amb la col·laboració indispensable de Sánchez, Cuixart, president d'Òmnium Cultural, i Lloveras, llavors presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).


L'interès de l'assumpte no radica tant en la previsible suspensió de l'acte en si quant en les declaracions que va fer Torrent a Vic -ciutat que va rebre Franco com un heroi i ara està literalment plena de banderes estelades i llacets grocs- en un acte organitzat per celebrar l'aniversari d'un de tants mitjans de comunicació (el9nou) que subvenciona la presidència de la Generalitat per promocionar el secessionisme a Catalunya. Resulta paradoxal contemplar a la enfervorida audiència aplaudir quan Torrent va reclamar "llibertat d'expressió i respecte institucional". És que no estava exercint-la amb ple respecte institucional? Qui va demostrar una vegada més falta de respecte institucional va ser Torrent quan va advertir amb to amenaçador que "no permetrem que els tribunals decideixin qui és el president de la Generalitat de Catalunya". Per ventura algun Tribunal pretén tal disbarat? Cap, com cap va interferir en la seva elecció. Hi ha una sola raó, Sr. Torrent, per la qual els candidats proposats fins ara (Puigdemont i Sánchez) no han estat investits: la seva obstinació a proposar a pròfugs o presos.


FER REPÚBLICA


Els polítics secessionistes deambulen frustrats i una mica desconcertats perquè els resultats electorals del 21-D van venir a confirmar la manca de suport social per al seu projecte. Fins a un declarat independentista com Carod-Rovira reconeixia fa uns dies que fa falta alguna cosa més que el 47,5% dels vots per poder tirar-lo endavant i els advertia que major serà la frustració com més triguin a reconèixer-ho. "Sembla mentida -va afirmar l'exvicepresident de la Generalitat en un altre mitjà subvencionat (8TV) - que dos mesos i mig després de les eleccions encara estiguem així. ¿Tant costa elegir un candidat que no estigui fugit o empresonat? ¿Cal seguir fent el ridícul? "Torrent està disposat a fer el ridícul fins que algú li ordeni el contrari.


Fins i tot els catalans que es van sentir atrets per la promesa de forjar 'un país nou i just' estan preguntant-se què va ser del full de ruta de JxSí que prometia proclamar la república a 18 mesos comptats a partir de l'27-S; on estan les 'estructures d'estat' que Puigdemont i Junqueras els asseguraven tenir a punt per començar la desconnexió; per què més de 3.200 societats han traslladat les seves seus a altres comunitats i l'assegurat reconeixement internacional no ha arribat; i es pregunten què poden esperar dels líders que tot just havien acabat d'entonar el 'cop de falç' van fugir espaordits per la frontera. "Ciutadans de Catalunya: ja no soc allà", aquesta és la primera frase que Puigdemont hauria d'haver dirigit als catalans des de Brussel·les.


Estem assistint a la descomposició d'un projecte polític la full de ruta ha patit mil i un canvis sense que, com apuntava Carod-Rovira, Mas, Puigdemont i Junqueras hagin tingut l'honradesa de reconèixer el seu fracàs. Com vaig explicar en el meu article "Auge i decadència del nacional-secessionisme" (Expansió, 23 de desembre 2017), tot i comptar amb el suport de totes les institucions autonòmiques i locals, i el suport del potent entramat mediàtic-associatiu, el suport social no només ha retrocedit des de 2012 sinó que ha despertat als catalans desitjosos de seguir sent espanyols i europeus. L'èxit de la manifestació del passat 30 de setembre a Barcelona, la vigília de la consulta de l'1-O, va posar de manifest la pluralitat de la societat catalana, i va marcar un punt d'inflexió que van ratificar les mobilitzacions del 8, 12 i 29 de octubre i 6 de desembre a 2017, i el 4 de març a 2018.


ESGOTAT PERÒ NO DESMANTELLAT


En el matí del 26 d'octubre, un dia abans de l'esperpèntica votació al Parlament que va precedir a la seva fugida, l'expresident Puigdemont estava disposat a convocar eleccions anticipades. Només va faltar perquè ho fes que el Govern d'Espanya li garantís la impunitat dels líders sotmesos en causes judicials pel seu paper en els tumults del 20-21 de setembre davant la Conselleria d'Economia, i per l'organització de la consulta il·legal del 1-O. Al marge de l'absurda que resultava la seva exigència en un Estat de Dret on preval la divisió de poders, la petició de Puigdemont revela la feblesa de les conviccions de qui l'endemà va votar a favor de constituir la república catalana.


El desconcert i les desavinences actuals entre els líders secessionistes confirmen que ni el control absolut de la Generalitat (Govern, Parlament, Diputacions i Ajuntaments) i la majoria de mitjans de comunicació a Catalunya, ni les mobilitzacions organitzades per l'ANC, Òmnium i AMI durant els últims anys han donat els fruits esperats. Però encara que la ressaca ha arrossegat alguns dels seus líders més endins, tot apunta que tornaran a ballar-en que el mar ens els retorni o siguin reemplaçats per uns altres. I és que per a la casta secessionista, "fer república" és el conjur màgic que propulsa les seves carreres polítiques, i els proporcionen dies de glòria i fins a un confortable modus vivendi, almenys mentre la impunitat dura.


Per constatar el poc que ha canviat la situació política després de l'aplicació de l'article 155, només cal observar la realitat quotidiana i fullejar l'esborrany de l'acord assolit per JXC i ERC per repartir-se la Generalitat. Els comandaments dels Mossos, llevat Trapero, segueixen en els seus llocs tot i la passivitat i fins connivència mostrada l'1-O i les informacions publicades sobre l'espionatge a què han sotmès a catalans de a peu i membres del Govern espanyol. La majoria d'Ajuntaments continuen incomplint l'ordenament jurídic i finançant a la AMI . Gasseni, el seu president provisional, reclamava fa pocs dies "fer efectiva la república", i la nova executiva, presidida per Cervera, reiterava el seu rebuig a l'Estat de Dret en el manifest de Tàrrega. Torrent i els portaveus de JXC i ERC qüestionen cada dia la competència dels Tribunals per pronunciar-se sobre actes contraris a l'ordenament jurídic.


L'esborrany inclou també el compromís d'"impulsar el Procés Constituent, que preveu mobilitzar la societat catalana ... contra la repressió policial i jurídica de l'Estat espanyol", crear comissions parlamentàries i fer una' multiconsulta '. Fins i tot porta el desafiament a l'Estat de Dret un punt més enllà, a l'incloure la proposta de deixar en mans de la cort belga de Puigdemont, composta per la "Assemblea de Representants, Presidència i Consell", la "capacitat per impulsar polítiques, estratègies, propostes i la internacionalització". El desafiament el completa el compromís de "implementar en els sis mesos següents a la Moció 55 / XI sobre la desmilitarització de Catalunya aprovada pel Parlament el 14 de juliol de 2014". Com no podia ser d'altra manera, la Fiscalia ja ha advertit al jutge Llarena que l'acord vulnera la legalitat vigent. Ara que el lector jutgi si l'aplicació del 155 s'ha restablert (o no) la normalitat democràtica a Catalunya.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH